El mestre, pintor, escenògraf i director d’escena, Santiago (Iago) Pericot i Canaleta, va morir el passat 9 d’agost, a l’edat de 88 anys.
Precisament, el darrer Ple de l’Ajuntament del Masnou, celebrat el 19 de juliol, va aprovar l’atorgament del títol de fill predilecte del municipi a Pericot. L’acte de nomenament de la distinció atorgada (ara, a títol pòstum), serà concretat properament, segons informa el consistori.
Considerat un dels grans renovadors de l’escena catalana de les últimes dècades, l’artista Iago va néixer al Masnou el 22 d’octubre de 1929 i la seva implicació amb el municipi s’ha pogut veure des de les activitats culturals que s’hi celebraven durant l’època de la Transició (a El Casinet, per exemple) fins a les presentacions de les seves darreres obres al municipi (La Guillotina i Adam i Eva).
Va estudiar Magisteri i, posteriorment, es va graduar en Art i, també es va llicenciar en Psicologia. Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut diversos guardons, on hi destaca el Premio Nacional de Artes Escénicas (1990). També, per la seva trajectòria, va rebre el Premio de Honor per la Fundació de les Arts i el Disseny (FAD), el 2015, i recentment, el premi Gonzalo Pérez de Olaguer.
Entre els anys 1971 i 1992 va ser professor (i després director del departament d’espai escènic) de l’Institut del Teatre de Barcelona. També, va fundar, juntament amb Sergi Mateu, el Teatre Metropolità de Barcelona, l’any 1975. L’any 1990, va ser nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.
D’entre els muntatges teatrals de Pericot hi destaquen Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), MozartNu (1986-2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della lluna (2004).
