Ara sí. Mataró va dir adéu el dissabte 11 de juny passat a 32 llargs anys de domini socialista i d’esquerres per obrir una nova etapa política a la ciutat. Va ser un moment autènticament històric. No exactament perquè la governació de la ciutat no tingui res a veure a partir d’ara amb la que hi ha hagut fins al moment sinó perquè al final la lluita pel poder també té aquest component purament binòmic: ara manen uns, ara manen uns altres; ara un color, ara l’altre. Els que deien que la fortalesa socialista de Mataró era inexpugnable, ara tenen el repte de demostrar si són capaços de millorar el que es troben davant seu. L’altra gran novetat és que, tot i la claríssima inferioritat aritmètica en nombre d’edils, Joan Mora ha optat per governar, de moment, amb només els seus vuit regidors. Per primera vegada, doncs, en 32 anys no hi haurà una majoria estable de govern. Mora ha decidit trencar amb aquest frame mental de l’esquerra –per alguna cosa és empresari–: què passa si cal batallar per cada jugada, ja al terreny de joc? Aquesta és la seva aposta almenys fins que s’hagin de pactar els primers pressupostos. Després s’imposarà alguna mena de pacte amb el PSC de Joan Antoni Baron.
De moment, Joan Mora ha començat a prendre les regnes de la màquina municipal, una màquina molt complexa que li exigirà gran dedicació tant a ell com als set regidors que formen el govern, alguns dels quals no deixaran les seves feines privades. Aquesta estructura farà que, per primera vegada, els caps d’àrea de cada àmbit, professionals que estan al capdavant de l’estructura tècnica de l’Ajuntament, assumeixin un paper crucial. De cara enfora, les primeres intervencions de Mora revelen un afany de continuïtat amb la feina feta fins ara, que de fet és el que havia promès malgrat l’eslògan del canvi, que, recordem-ho, per a ell està més en les formes de fer que no en el fer en si.
L’altre afer que, mediàticament, va centrar l’atenció del ple d’investidura de Mora va ser la presència dels tres nous regidors de Plataforma per Catalunya. La veritat és que, periodísticament, va ser molt interessant poder veure les primeres passes de Mònica Lora a l’Ajuntament de Mataró. Sobretot escoltar què pensa del món Mònica Lora, que combina un discurs xenòfob assegurant el que “els de casa” – els que van venir fa vint anys, posem, què són?– han de rebre els serveis abans que els immigrants, però alhora amb alguns rivets clarament d’extrema esquerra, anticapitalistes. De fet va cridar a “la lluita contra la globalització econòmica i cultural en la qual la immigració és usada com a cavall de troia dels grans capitals financers”. A veure, a veure. Així qui té la culpa de tot plegat? Els immigrants? Els empresaris? Els especuladors? Per favor, una mica de consistència argumentativa.
