Joan Font Illamola “Foni”. Poeta, va morir el proppassat 23 de març d’un atac de cor. Havia nascut a Barcelona en una família benestant l’any 1936. El seu pare se’n va anar al Perú on va ser un conegut rapsode de César Vallejo. El Foni jove, es va instal·lar a Mataró, on havia estat intern al Salesians. Primers banys poètics, juntament amb Paulino Mojedano.
El seu descobriment d’en Neruda li va resultar iniciàtic. Influït al principi pel xilè, es va anar depurant per construir el seu propi estil d’imatges creacionistes i agosarades, deixant els ritmes oceànics i exuberants del Neruda.
Als anys 70 el vaig conèixer quan vivia a Premià de Mar amb l’Isabel Ibàñez, el seu amor de sempre. Les nostres tertúlies literàries tenien lloc a casa seva. Ens trobàvem: Salva Solé, Valerià Pujol, Amadeo Llovera i ocasionalment, Ventura Ametller. L’any 73 va publicar, junt Valerià i Salva, el llibre Tricefal·lia, on cadascun incorporà els versos que tant havíem analitzat en aquelles tardes de fum i metàfores. També coincidíem en l’entorn del poeta mataroní Laureà Mela, en una associació que es deia “Agrupación Hispana de Escritores”. Sempre cultivà l’amistat del pintor Josep Novellas.
Cap al 1990 va començar a escriure compulsivament. Quasi sempre: l’amor, la seva pèrdua, el pas del temps, els llocs on tot va passant i les músiques de fons, la vida. Així va compondre una trentena de llibres de poesia i relats curts, indistintament en català i castellà, encara inèdits, que conservo. Va publicar en solitari set poemaris a partir del 1982, edicions d’autor, de caire íntim, cosa privada. La nostra relació era d’amistat en la poesia, jo li escrivia el pròlegs.
Des de l’any 2000 vivia a Mataró i era company de la tertúlia “Els Dimarts Del Llimoner”.
El seu darrer llibre publicat, A salvo de tu mirada, és una recopilació de moments viscuts i la sensació d’estar de tornada. Foni ja és mort, creia que un vers pot copsar la por i donar llum al misteri de ser home.
