La Residència i Centre de Dia Mirador de Mataró ha posat en marxa una nova solució terapèutica, liderada pel psicòleg Pepe Olmedo, que, a través de la música, busca reviure records i provocar emocions positives en les persones grans que viuen al centre, especialment aquelles que pateixen deteriorament cognitiu i demència avançada.
Un dels objectius de l’equip que forma la Residència Mirador de Mataró és millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen demència. Paral·lelament a l’ús de fàrmacs per tractar aquesta malaltia, l’equip del centre, any rere any, es forma en teràpies no farmacològiques que han demostrat la seva validesa i que (sense oblidar de les pautes mèdiques) poden oferir una atenció digna i personalitzada a totes les persones residents, incloent-hi aquelles amb un deteriorament cognitiu més elevat. Tot, en definitiva, per donar-los una millor qualitat de vida, tant a ells com als seus familiars.
En aquesta recerca d’innovadores solucions terapèutiques és com s’introdueix el Projecte “Música para despertar”, liderat pel psicòleg Pepe Olmedo (Llicenciat en Psicologia a la Universitat de Granada i Màster en Psicología Clínica y de la Salut), que va ser el professional responsable de formar l’equip del centre. La base sobre la que es treballa amb “Música per despertar” és que la memòria musical i la capacitat per sentir les emocions són aspectes que no es perden fins al final de la malaltia (si bé es creu que l’afectivitat no s’arriba a perdre mai). I la música pot ser una eina per transportar-se al passat, reviure emocions i records.
La teràpia és totalment personalitzada. Els familiars dels residents omplen un qüestionari per conèixer les preferències musicals, diuen quines cançons escoltaven, quins cantants els agradaven més, què ballaven etc. A partir d’aquí es realitza una llista individualitzada per cada resident. Aquest és un aspecte important, no serveix escoltar qualsevol música, sinó que es busquen aquelles cançons significatives per ells, aquelles que desperten records. Tots tenim una música que ens ha marcat en la nostra vida, tant que fins i tot la demència no arriba a esborrar-les. Al centre, els residents tenen les seves cançons en un MP3 i les escolten amb uns auriculars especials per eliminar altres factors de distracció.
A Mirador de Mataró s’ha implementat el projecte, en primer lloc, amb les persones que pateixen una demència avançada, molts d’ells amb símptomes cognitius i conductuals associats: apatia, neguit , tristor o fins i tot conductes agitades o inquietud psicomotora. Val a dir que, a causa de l’avançat deteriorament cognitiu, la comunicació amb ells és complicada i el projecte ofereix una eina per apropar-se a les necessitats de cada persona i fins i tot poder reconduir algunes alteracions conductuals.
L’auxiliar d’infermeria del centre Mirador de Mataró, Ana González explica els beneficis d’aquesta activitat: “les persones rememoren les cançons de la seva vida, les canten, somriuen, expliquen com ballaven i més d’un s’aixeca de la butaca per moure les cames. És impactant com persones que no coneixen el nom dels seus familiars i estan totalment desorientats, sí que recorden les cançons que han marcat la seva vida i són capaços de cantar-les. Escoltar la seva música és un regal per ells i si els acompanyes cantant la cançó, ballant o amb una abraçada es produeix un moment màgic”. Ella mateixa ha vist els efectes positius en els residents. “Recordo una dona que no es volia aixecar del llit. Cada matí em demanava que la deixes dormir. Jo li posava els auriculars amb les seves cançons una estona abans de llevar-la. Ella es quedava al llit amb els auriculars, escoltava la seva música mentre jo feia altres tasques i quan tornava amb ella, estava molt més calmada, amb un somriure a la cara, i em demanava el cafè de l’esmorzar”.
Afegeix que ella mateixa, al veure que els efectes de la música eren tan beneficiosos, va decidir fer-ho amb la seva mare, afectada de la malaltia d’Alzheimer: “Patia una demència avançada, no responia a preguntes i es mostrava absent la major part del dia. Vaig posar-li cançons d’Antonio Molina i encara recordo com se li va il·luminar la cara i es va posar a cantar”.
Ana expressa la satisfacció personal que li comporta treballar amb aquest projecte, “la comunicació amb ells millora, durant aquesta estona s’obliden de les seves queixes. I el més satisfactori és veure el somriure a les seves cares”.
