Nomadland és una de les sensacions cinematogràfiques de l’any. Procedent de la Mostra de Cinema de Venècia, on va aconseguir el guardó a la Millor Pel·lícula i ara acaba de triomfar als Oscar amb 3 de les estatuetes més preuades: Pel·lícula, directora i actriu principal. Curiosament, i seria un fet interessant a estudiar, dos anys consecutius s’ha produït que una cinta vencedora a Venècia ho és també dels Oscar, tal com va passar amb Joker.
Partint d’un llibre de Jessica Bruder, al què tornarem més tard, el film de Chloe Zhao explica la història d’una dona de Nevada que ho ha perdut tot. Acabada d’enviudar, el personatge interpretat per Frances McDormand és víctima de la recessió econòmica del 2008 derivada de les hipoteques subprime americanes. No té casa, no es porta bé amb la seva família, de manera que decideix un camí de nomadisme i, passat de puntetes a la pel·lícula, de feines precàries a empreses que tots coneixem.
Progressivament, el seu cor, que amaga un secret sentimental, es va enfortint i acabarà preparada per enfrontar-se a la seva nova vida en ruta. Haurà d’aprendre a conviure amb ella mateixa (i les seves penúries). El camí, les noves amistats nòmades que li ensenyaran a viure amb l’essència i algun que altre amor li fan passar pàgina a la seva vida i podrà tornar a casa.
I, fins aquí, el que podria ser una nova manera d’entendre el cinema social en un encreuament amb una història més intimista i de superació personal. Tornem ara al Nomadland original de Jessica Bruder que explica la cara B del somni americà pre-Covid. Bruder retrata tot un món de pobresa derivat d’una ferotge crisi econòmica. Els seus protagonistes (no el que es veu al film) són gent mitjana o de la tercera edat sense feina que es veuen expulsats fora de casa per malviure dins caravanes aparcades a pàrkings o camins secundaris i no una colla de millennials que semblen sortits d’una rave hippie al desert.
El llibre també denuncia com ara l’especulació que els ha expulsat de casa intenta pujar els preus dels terrenys que lloguen per la seva caravana o les ínfimes condicions de treball a Amazon (que ha acceptat aparèixer al film però si no en parlaven malament). Perquè Nomadland és, indirectament, una producció Disney que s’ha encarregat de treure totes les incomoditats a la vida real.
