A la mítica sèrie Cosmos Carl Sagan apuntà que, partint de la matèria, una peculiar evolució ens ha dut a la consciència i, a la vegada, a la consciència humana, a la que particularment anomeno consciència lliure. Jo em vaig preguntar que si estem amarats d’una evolució de progrés, aleshores: com seguirà tot plegat? Quin altre pas evolutiu experimentarem? En definitiva: què hi haurà més enllà de la consciència lliure? Una pregunta de difícil resposta. Et planteges si la teva imaginació, intentant respondre-la, farà un pet.
Ens anem a un terreny amb més misteris amb la resposta que finalment vaig a proposar. Més enllà de la consciència lliure hi ha l’aparició d’un espai-mort. Amb l’espai-mort em refereixo a l’existència d’una zona on anem a parar un cop morts, però amb la conservació de l’aprenentatge fet en vida. Comprenc que amb aquesta resposta m’estic posicionant en la creença d’una “vida” després de la vida. Però cal posicionar-se i, en especial, en reflexions filosòfiques, si no vols caure en la terra llefiscosa dels sofistes. No estic en condicions d’entrar en detalls sobre l’aparició d’un espai-mort que assegura la pervivència de la consciència humana per damunt dels límits establerts en vida. Però davant d’aquesta proposta apareix una pregunta cabdal. Una pregunta amb un tel de repte.
Anem a posar en qüestió l’eficàcia de la reflexió o, si voleu, l’eficàcia de la filosofia. La pregunta cabdal: podrem demostrar amb la reflexió l’existència, o no, d’un espai-mort? I si demostrem que existeix podrem saber, en vida és clar, les característiques de l’espai-mort? Potser d’aquí 50.000 anys sí, oi? O potser mai. Jo estic convençut que tindrem resposta al llarg d’aquest segle.
En propers articles analitzaré els ets i uts de l’espai-mort, per anar teixint l’estructura d’aquest misteri. Probablement: el Misteri.
