Nous llibres dels autors Rafael Vallbona, Jordi Bilbeny i Eloi Aymerich.
La musa de la plaça Reial
De Rafael Vallbona. Univers.
Una nova novel·la del periodista i escriptor Rafael Vallbona que proposa un viatge a la Barcelona jazzística dels anys seixanta. En plena i fosca època franquista de censura permanent, l’autor trasllada als lectors a una Barcelona clandestina de “bars, alcohol, noies, jazz, fum i quimeres de somiatruites que es pensaven que eren a Saint-Germain-des-Prés”. Alguns dels referents que s’hi trobaran són Joan de Sagarra, Vázquez Montalbán o el naixement de la mítica sala Jamboree, que molt aviat comptaria amb els Jazz Brothers i la Gloria Stewart, que es va convertir en la musa jazzística de la ciutat. Una efervescència que queda truncada amb l’assassinat de Francisco Rovirosa, empresari i propietari, i la posterior repressió aplicada sobre els clubs de jazz. Una història basada en fets reals sobre la contundència de la vida.
Vell camí de l’esperit
De Jordi Bilbeny. Quaderns de la Font del Cargol.
Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és conegut pels seus treballs al voltant de la censura de la catalanitat al llarg de la història, però sempre ha mantingut una trajectòria literària com a poeta. Autor de llibres de poesia dispersos i avui en dia introbables, diversos cantautors catalans reconeguts com Marina Rosell, Celdoni Fonoll, Josep Tero o el grup Katarrama Stuma els han musicat, a més de ser el lletrista del grup Relk. Des del primer poemari de l’autor, Esventrat esguard, publicat per Quaderns de la Font del Cargol en la seva primera etapa, el 1982, fins a aquesta nova edició, Vell camí de l’esperit, han passat uns anys que evidencien el mestratge literari de l’autor maresmenc. Els seus poemes parlen d’espiritualitat, de la vida com a viatge i experiència i de la llum de l’ànima. Peces poètiques que ens parlen de la visió del món de l’escriptor i ens acosten a figures i paisatges ben propers a nosaltres.
Col·lectiva75
Eloi Aymerich. Voliana Edicions.
L’assaig Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró, d’Eloi Aymerich, proposa una intensa reflexió sobre la vigència de l’art presencial i els projectes comunitaris i col·lectius davant el desafiament de la cultura digital, el totalisme i l’hegemonia mercantilista. Els lectors hi trobaran un text que es mou en diversos formats, com el dietari personal, la memòria col·lectiva i una Viquipèdia analògica de quilòmetre zero. També hi descobriran, alhora, un manifest de 75 idees que es posiciona a favor de la pluralitat i proposa, des d’unes coordenades hiperlocals, un esdevenir cultural sostenible per a una ciutat metropolitana, catalana, mediterrània i europea.
