‘Nuestra hermana pequeña’

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
758

De Hirokazu Koreeda. Japó, 2015.

Tres germanes que viuen a la plàcida localitat costanera de Kamakura, situada a l’extraradi de Tòquio i coneguda per les seves platges de surf, reben la notícia de la mort del seu pare amb qui, ja fa molts anys, havien perdut el contacte. La mort del progenitor ve acompanyada del descobriment d’una nova germana adolescent que, sense cap rancúnia, decideixen acollir per tal que pugui acabar els seus estudis. Partint d’aquest senzill argument, el realitzador nipó Hirokazu Koreeda, realitza un retrat tendre i costumista d’unes vides allunyades de la hipertrofiada velocitat de la capital nipona.

Koreeda, tot i que ja ha esdevingut tòpic, és un dels realitzadors més fidels a la línia humanista iniciada per Yasuhiro Ozu, el director que va baixar l’alçada de la càmera per acostar-se als seus personatges. I el tòpic, en aquesta ocasió, no és en va perquè la pel·lícula compta, entre d’altres localitzacions, amb el cementiri on es troba la tomba d’Ozu. Un petit homenatge que és una declaració de principis: Nuestra hermana pequeña es centrarà, sense pressa, discretament, a la vida d’una família trencada per tal d’explicar-nos com és el seu dia a dia, les seves aspiracions, les seves motivacions per viure… Sense estridències, Koreeda va desfilant la relació entre les 4 germanes, el seus amors, la feina, els estudis, complicitats i desavinences, l’antiga casa que habiten i que estaran a punt de perdre. Moments de vida compartits al voltant d’una taula menjant, en un funeral o en una festa estiuenca amb els típics hanabio, focs artificials.

A Nuestra hermana pequeña Koreeda es posa en segon terme com a director i deixa espai i complicitat a l’excel·lent repartiment femení que porta la veu cantant durant tot el llargmetratge i, sobretot, al coixí musical de la seva banda sonora, capaç de trobar el punt de melodrama. Aquí no se’ns parla de la duresa de ser dona al Japó, que no discutirem que ho és, sinó d’emocions més íntimes. És per això que el film té un to més universal, capaç commoure i de generar empatia.

Projecció de Nuestra hermana pequeña: Dijous 19 de maig a les 20.30 h al Foment Mataroní.

COMPARTIR