Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l’evident.
No és el primer cop que començo o bé introdueixo un dels meus pensaments —aforismes, si ho preferiu— de quan mantenia més actiu que no pas ara el meu bloc personal. I en aquest cas, especialment, espero que convindreu amb mi sobre l’encertat del mateix. La rutina, els hàbits, la memòria selectiva, el sedentarisme, l’astènia primaveral —a la qual ens trobem del tot immersos—, o fins i tot, per no allargar-me més, la indefectible —si la longevitat ens és favorable— entrada a la senilitat, fa que en més d’un moment, necessitem d’algú o alguna cosa que ens asseveri el que és evident.
Tot i així, i potser també per evident, caldrà diferenciar allò ja dit i considerat necessari, del que és totalment gratuït, repetitiu i fins i tot insultant. Fa un parell de dies —entengui’s al moment d’escriure aquest, que no de llegir-lo— el Maresme va despertar emboirat. Un servidor per qüestions de feina va haver de fer un desplaçament —tot i la boira— utilitzant la nostra tan controvertida autopista a la que ens referim amb el nom de la comarca que ens habita i que un dia esperem veure lliure de peatges, sobretot si aquests serveixen per mantenir altres vies ràpides del país veí.
Ja sé que de ben segur la boira és del tot més evident a Lleida que no pas aquí a casa, però, sigui com sigui, no deixa de ser boira. I de veritat, ni en les èpoques de més profund analfabetisme, no crec que haguéssim trobat pas a ningú que no ens hagués pogut reconèixer tal fenomen meteorològic. I arribat aquí, potser us estareu preguntant per què estic escrivint aquest munt de línies, doncs, bé, ho estic fent, perquè mentre circulava en direcció a Barcelona, els panells lluminosos m’anaven advertint: “Boira / Niebla” (que són bilingües —de moment—). I mentre el destí jugava al meu favor i evitava que em fotés una hòstia, no pas per la boira, sinó, per l’astorament de llegir allò tan evident, vaig pensar d’escriure aquest que ara esteu tot llegint. Senyors de trànsit, us puc ben assegurar que la boira la percebem en no percebre allò que tenim més a prop, com en ploure, ho fem percebent l’estat d’humitat que ens xopa (això últim ho dic perquè si us hi heu fixat, quan plou, els indicadors lluminosos també tenen a bé d’informar-nos: “Pluja / Lluvia”).
I no puc acabar sense una evidència més, però aquesta sí, d’aquelles que ens cal que algú ens asseveri de tant en tant, encara que sigui simplement per no deixar de veure on som i cap a on anem. I ho faré amb una notícia del directe.cat del mateix dia i que encara em va emboirar més: El ministeri de Foment i ABERTIS estan ultimant un acord que suposarà que els catalans paguin encara més anys de peatge. Obvi, algú ha de sufragar les ruïnoses autopistes de Madrid.
