Orgullós del meu País

Ferran Planell.  Escriptor
943

M’assec a dinar. Poso TV3. Telenotícies Comarques. Obren amb la sentència dels incendis que ja fa 25 anys van arrasar el Berguedà. Déu n’hi do, quina celeritat. Amb la sensació de vertigen que m’ha envaït, ha anat d’un pèl que no m’ennuegués amb una mongeta tendra.

Mentre em refaig de l’ensurt, he vist i escoltat com Agents Rurals a Lleida ajuden amb drons als caçadors de senglars, les agressions que pateixen els vigilants de seguretat de Renfe a Tarragona, el començament de les obres per allargar l’autopista del Maresme, com SOS Costa Brava troba del tot insuficient el Pla Director del Litoral, els botiguers de Vallirana tapant els seus aparadors a fi d’exigir a l’Ajuntament que els faci places d’aparcament, l’esglai a la riera de Tiana amb una grua que ha acabat per terra atrapant i ferint a un conductor… I a partir d’aquí he quedat bocabadat: han donat cinc bones notícies seguides, cinc! No recordo un fet semblant.

Universitat Rovira i Virgili. Curs de 300 hores lectives dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual. Nocions de química, de cures sanitàries i d’autoconeixement. Integració al campus. Objectiu: facilitar-los la inserció sociolaboral.

Torres de Segre al Segrià. Volen que les estades a l’ambulatori es puguin aprofitar per fer una mica d’exercici. Han convertit la sala d’espera en un espai cardiosaludable.

Amposta, el Montsià. Afavoreixen el contacte entre els joves i la gent gran. Durant el curs els alumnes de l’Institut Montsià han anat trucant als avis que viuen sols. Avui s’han trobat tots plegats. Projecte: Bon dia, com estem.

Repte de 500 estudiants del Barri de la Mina, Sant Adrià de Besòs. Han preparat durant tot l’any una gran cursa. Implicació i capacitat dels alumnes, satisfacció d’un professorat que no ho té gens fàcil.

Universitat de Girona. Qstura: dissenyen objectes orientats a l’estudiant universitari. Després es treballen amb residus de roba i són confeccionats per un taller d’inclusió social.

Cinc! Cinc molt bones notícies d’arreu del territori. I saber que tan sols són un petit tast de les moltes iniciatives que ens fan progressar com a poble, fa que em senti orgullós del meu país.

COMPARTIR