Si bé els orígens del catalanisme polític, que remunten als anys 70 del segle XIX, són eminentment barcelonins, poc a poc es consolidaran grups catalanistes arreu. El Maresme tindrà un paper destacat articulant-se un incipient moviment catalanista al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró, Arenys, Canet, Sant Pol i Malgrat. En aquestes poblacions s’hi creà algun tipus d’entitat que promogué activitats culturals i mobilitzadores. A Calella o Premià de Mar n’hi haurà intents i a la resta de pobles sempre trobarem algú disposat per a les grans ocasions. Generalment, les entitats neixen impulsades pels prohoms de cada poble, personatges d’activitat constant que aconsegueixen aglutinar els simpatitzants del moviment. Moltes d’aquestes associacions crearen un òrgan de premsa que els feia de portaveu i gran difusor.
Els impulsors solien ser de professió liberal: els M. Serra (Canet), B. Gombau (Sant Pol), F. de P. Calbetó (Arenys), M. Casas (Malgrat), J. Puig i Cadafalch (Mataró), J. Arús (Vilassar de Mar) o A. Sunyol (el Masnou), majoritàriament pertanyents a una generació de joves que tingueren com a patriarca a Terenci Thos i Codina (Mataró).
Assemblees catalanistes a banda, que ens situen ja en un moment clar de tendència a la politització del moviment, els episodis mobilitzadors a la comarca seran sens dubte la defensa del Dret o la campanya de Ripoll, però també els documents que es redactaren: el Missatge a Irlanda, el Missatge a la Reina o el Missatge al Rei dels Hel·lens, però sobre tot les Bases de Manresa. Quant a l’adscripció político-social, si bé el moviment el dominen els regionalistes conservadors catòlics, també hi ha presència dels federalistes i de sectors progressistes, que trobarem adherits al Missatge a Irlanda, on hi veurem obrers, botiguers, artesans…
Finalment, la relació entre els diferents nuclis locals i, especialment els seus promotors, conduirà a la creació de l’Associació Catalanista de la Costa de Llevant (1897) la primera entitat catalanista de caràcter comarcal.