L’anterior article de cinema, que intentava fer un resum de l’estat de la qüestió sobre les nominacions als premis Oscar acabava així: “Cintes com la toveta Coda, sobre una família de sordmuts que es dediquen a la pesca (qui diu que no donarà una sorpresa al palmarès final?)”. Doncs bé, ara ja podem dir que ha tocat la campana tres cops i en candidatures importants com guió adaptat, actor principal i, el més important, millor film.
Aquesta pel·lícula, propietat d’Apple TV, està apadrinada i coprotagonitzada per l’oscaritzada Marlee Matlin per Hijos de un dios menor, aquella pel·lícula de 1986 que ja tractava la temàtica dels sordmuts. Coda, los sonidos del silencio és un film amable, simpàtic i bastant innocu que sembla haver captivat els cors de tots els membres de l’Acadèmia. Una Acadèmia, la de Hollywood, que aquest mateix any celebrava el 50 aniversari de l’Oscar a El Padrino. Fer una comparació entre ambdues pel·lícules seria innecessari i ridícul (i ja sabem quina en sortiria perdent).
Un llenguatge de signes més primitiu ha estat el protagonitzat per Will Smith que ha ventat un bufa a Chris Rock per haver fet mofa del pentinat de la seva dona. Una acció tan masclista i perillosa com declarar, en recollir el premi a millor actor, que l’amor et fa fer coses boges. Smith és el protagonista i productor d’El método Williams, una cinta sobre Selena i Venus Williams, dues dones tennistes súper potents, però que atorga el protagonisme (i el mèrit) al seu pare en un flagrant segrest patriarcal de la història real. I sembla que el cop no li passarà factura a Smith però sí haver dit fuck a la televisió en prime time. Tot plegat durant una cerimònia on la gran perdedora va ser El poder del perro, una cinta sobre la masculinitat tòxica. Per reflexionar…
La tornada a la presencialitat de la cerimònia, tan avorrida i llarga com sempre, malgrat que s’havia decidit lliurar vuit premis durant les pauses publicitàries de la televisió, ha deixat grans moments com l’aparició de Liza Minnelli o les actuacions musicals de Billie Eilish o la colla d’Encanto (tot i la mala sort de tenir Lin-Manuel Miranda confinat a casa seva per covid). També han estat emotives les referències a la comunitat LGTBQ+ de Jessica Chastain (que a Los ojos de Tammy Faye dona vida a una fanàtica religiosa encarregada, entre d’altres coses, de teràpies de conversió) i de l’Ariana DeBose que ha decidit usar el seu discurs per fer un espectacular outing com a persona queer. L’oscar a DeBose confirma la victòria pírrica (o quasi) de West Side Story, la cinta que torna a demostrar que Hollywood no tolera Steven Spielberg quan es posa sensible i musical.
