Potser perquè la intimitat del cubicle convida a la reflexió, o bé perquè la seva presentació en forma de rotlle esperona a donar-hi voltes, la qüestió és que avui us parlaré del paper. Del paper de vàter, sí.
A primer cop d’ull us pot semblar simple, irrellevant i fins i tot gratuït dissertar sobre quelcom de coneixement tan universal, però us ben asseguro que no ho és. Tan sols els equilibris que en els mots exigeix el relat, a fi de no caure en l’escatològic, ja ho fa prou difícil de per si.
La Trinca ja en va fer una oda i va deixar constància de les seves virtuts i diferents tonalitats i textures. Però hi ha un abans i un després de la tan cèlebre cançó. Un abans, que records d’infantesa em duen a quartilles de paper de diari penjades d’un ganxo i un després que arriba fins al paper humit. Evidentment entre un extrem i l’altre, divergeix en gran mesura la qualitat i el confort en la neteja.
Però des que va aparèixer el paper “Elefante” i es va abandonar el ganxo per un cordill a fi de subjectar-lo, va sorgir un estri que a mi em porta més d’un mal de cap. El porta-rotlles.
Com pot ser que una cosa que se’ns fa a tots tan senzilla, pugui acabar sent d’una inutilitat tal que el rotlle acabi sempre per terra? Ja sabem que hi ha qui dissenya amb el cap i qui ho fa precisament amb… allò que, del que parlem avui, té cura de netejar. Quan els dissenyadors, però, aconsegueixen perfeccionar el rudimentari enginy, no sempre ho fan d’igual manera. N’hi ha que amb un mínim d’observació i la requerida lògica, aconsellen encabir-hi el rotlle amb l’extrem del paper sortint per la part del darrere, mentre que a d’altres s’haurà de posar just al contrari si volem que el tall sigui net i de la mesura desitjada.
Sembla fàcil, oi? Doncs, no. Sempre trobo qui s’entesta a posar el rotlle en la posició contrària. No us hi heu trobat mai?
Un consell per acabar, comproveu sempre la disponibilitat de paper abans de seure a la tassa. Tant és el color, la textura, les capes o si és sec o humit, el que cal és que hi sigui. No fer-ho, pot dificultar, en molt, una sortida amb dignitat del cubicle.
