Si la despesa social ha caigut fins al nivell de fa sis anys, per més filigranes que faci la Generalitat, els resultats s’han de notar. Negar la pèrdua d’eficàcia dels serveis públics com l’educació amb les passes enrere pressupostàries que s’han hagut de fer és voler fer creure el que no és.
Un dels desencadenants de la jornada de protesta del passat 22 de maig és precisament això; la sensació que l’administració vol convèncer-nos, caigui qui caigui, que es manté el mateix nivell de serveis amb diners de l’any 2006. Tot i que els esforços de la conselleria són més que notoris, la quadratura del cercle és impossible. Per què no plantejar-ho així d’entrada en lloc de construir aquesta fal·làcia de fer més amb menys? Potser ens hauríem estalviat maldecaps tots plegats.
Un altre desencadenant de la recent vaga és aquest fidel seguidisme que la Generalitat fa dels designis de l’administració central. Veure com hi ha comunitats que han dit que nanai, que ells no retallen en educació, mentre que nosaltres fem els deures amb el ministerio abans que ens els posin i tot, i amb il·lusió, què voleu que us digui, empipa. Fa sortir gent al carrer.
Les passes enrere s’han de fer amb més seguretat encara que les endavant. Anem a cegues.