La por és una emoció universal que tots experimentem en alguns moments de les nostres vides i que té una funció de supervivència. Ens alerta dels perills i ens prepara físicament per afrontar-los. Podem dir que hi ha dues classes de pors, la que respon a una amenaça real i, per tant, ens protegeix, i la que reacciona augmentant la magnitud del perill i, fins i tot, imaginant-lo quan no hi és. Aquesta por psicològica, deslligada del perill físic, l’únic que fa és desgastar-nos. És la que s’amaga darrere dels quadres d’angoixa.
Poc o molt, a les societats occidentals, tots patim d’alarmes injustificades i d’angoixa. L’escriptura ens pot ajudar a descobrir i definir les nostres pors. Com són? Quan es manifesten? Com ens limiten? Quan escrivim anem més enllà que quan pensem i parlem. Amb l’escriptura descobrim més coses i les veiem més clares, també les ordenem millor i dissenyem amb més facilitat el camí cap al canvi. Ja ho deia al primer article que vaig escriure a Tribuna Maresme. Tinc fe en l’escriptura terapèutica, no només perquè la seva eficàcia està demostrada científicament, sinó perquè és la meva medicina i puc assegurar que em funciona. Durant uns quants anys de la meva vida, la por i l’angoixa van ser les meves companyes diàries. Algun ansiolític m’he hagut de prendre, però el meu tractament de creuer ha estat un quadern i un bolígraf.
Un exercici que t’anirà molt bé per agafar consciència de la por que et limita és viure-la amb tots els sentits i escriure’n una descripció sensorial. La sents a la pell? La resumiries en una imatge? Quina olor fa? Porta banda sonora? Escriu també d’on ve i com et condiciona. Explora’n els orígens. Va començar amb una experiència traumàtica? És una por que t’han ensenyat a casa? Què et suposa en el teu dia a dia? Com et limita? Deixa’t portar per l’escriptura.
Escriure sobre les nostres pors ens ajuda a processar-les i comprendre-les millor, és un mitjà per explorar i expressar les emocions de manera detallada i controlada. Per això és un camí per reconstruir la configuració mental i influir sobre la conducta. És a dir, superar les pors.
Exercici final: Escriu com seria la teva vida sense aquesta por. Una descripció que reculli les sensacions físiques i les emocions. Que es pugui veure com si fos una pel·lícula.
