Ens fa falta. Ens la portaran els Reis, el Nadal, l’any que ve?
Els períodes temporals de treball i descans, pautats diàriament, setmanalment, i sembla que anualment, són un reflex del nostre sistema mental: el nostre cervell necessita la pauta d’activació-descans!!
En principi tenim un cervell motor: funcionem bàsicament en un cos que es belluga i quan deixa de fer-ho, comencem a anar malament, però aquesta situació exclusiva, correspon a la primera infància del cervell. A mesura que creixem, es converteix en pensament simbòlic, més enllà de què és purament físic o per dir-ho d’una altra manera, podem pensar que ens movem amb tanta intensitat que podem imaginar molts moviments abans de fer-los.
Si tot això ho traslladem a funcions mentals més altes, aquest sistema funciona sol. Bé, no exagerem! Els neuròlegs ens diuen que només som conscients d’una part molt petita del funcionament cerebral. I fou, vull recordar-ho, un tal Freud, que va dir que d’allò que podem ser conscients, és només una part molt petita del que som i sobretot sentim.
Doncs bé, aquesta part cerebral de la que som conscients, solament representa un petita part del que som capaços de “pensar “ i sentir.
I aquí comença tot l’embolic: la cosa més greu i específica dels humans és la consciència que ens hem de morir. I aquí comença també tot el seguit de teories per “descansar” d’aquesta certesa, tot i que no ens ha passat encara (i quan ens passa no la podem recordar. Ale!).
L’angoixa, el malestar, l’agressió, però també la recerca del bé, de la seguretat i el respecte provenen en el fons molt fons d’aquesta certesa. I ens fa cometre vertaderes barbàries, tant per aconseguir esborrar-la o mitigar-la, buscant el plaer, com demostrant el nostre terror als altres quan ens sembla que ens volen prendre el poc plaer que obtenim. Fem guerres i destruccions i atacs als altres humans, en el fons pel descontrol que provoca. Però també ens inventem teories que mitiguin una mica el patiment com són la religió, la riquesa, les possessions i la col·laboració amb els altres
Una eina que ens hem inventat per mitigar els efectes de la “pulsió de mort” que deia el Dr. S. Freud, és, potser la Cultura, el coneixement propi i el respecte dels altres, la democràcia… en fi, pensem-hi ara que ve un període temporal, Fi d’any i Nadal, per aturar una mica “la mala llet”.
Doncs sí. Sempre m’ha fet la impressió, no fonamentada en cap lògica, que tenim un cervell massa gran.
