El concepte d’intel·ligència emocional s’ha popularitzat molt els darrers anys gràcies a la publicació del Best Seller de Daniel Goleman ‘Intel·ligència emocional’, tot i que els primers en definir aquest concepte van ser Salovey i Mayer (1990).
Ara bé, tot i la popularitat d’aquest concepte, és molt habitual veure a consulta com afecta a la salut mental i en les relaciones interpersonals la manca d’una adequada intel·ligència emocional (cal recordar que l’educació emocional, tot i que ha millorat la conscienciació, encara és una assignatura pendent).
Però, què proposa exactament la teoria de la intel·ligència emocional? La teoria defensa que la intel·ligència emocional (IE) és tan important (o més) com el coeficient intel·lectual per tenir èxit a la vida, unes relaciones més sanes i prendre decisions més encertades.
Així, els fonaments de la intel·ligència emocional i que acostumem a treballar a la consulta de psicologia són:
- Autoconsciència. El reconeixement de les pròpies emocions és fonamental per tenir una bona qualitat de vida i estabilitat emocional. Un exemple de bona autoconsciència seria quan una persona no obté el resultat esperat davant d’un examen i identifica la seva frustració i tristesa, però fa un acte de reflexió per obtenir l’aprenentatge d’aquella situació i veure quins canvis fer a partir d’ara, en comptes de reaccionar impulsivament o desmotivar-se i deixar els estudis.
- Autorregulació. Relacionat amb el punt anterior, la capacitat pròpia de calmar-se a un mateix i desentendre’s de maneres d’afrontar desadaptatives que provoquen o mantenen un fort malestar. Un exemple de bona autoregulació seria quan una persona, davant d’una crítica de la seva parella, no es tanca en banda ni respon amb una altra crítica de major magnitud, sinó que intenta entendre el context i seguir dialogant la situació.
- Motivació. La capacitat de posposar la gratificació i treballar la força de voluntat genera pau interior, estabilitat emocional i sol contribuir a complir objectius vitals importants per a la persona. Un exemple de motivació seria aquella persona que decideix anar caminat a la feina, en comptes d’agafar el cotxe per així fer exercici físic diari.
- La capacitat de llegir les emocions i situacions vitals d’altres persones, encara que difereixin de les nostres situacions o manera de pensar. En definitiva, és la capacitat de posar-te en el lloc de l’altre. Un exemple d’empatia seria quan una persona coincideix amb el seu company de treball i el nota sec i distant. En comptes d’ignorar-lo o criticar-lo, se li acosta i li pregunta amablement si està bé. Davant d’això, el seu company li explica que està passant per una situació personal complicada i que li agraeix l’interès.
- Habilitats socials. Es refereix a l’habilitat de llegir i interactuar de manera sana i funcional amb les altres persones. Un exemple seria el d’una persona que sap discutir de manera sana i constructiva amb la seva parella, en comptes d’entrar en baralles disfuncionals, crits i faltes de respecte, ignorar i deixar a parlar a l’altre quan s’està enfadat i un llarg etcètera que solen portar a les parelles i famílies a consulta.
De manera que veiem com la intel·ligència emocional és indispensable per tenir equilibri personal i amb les altres persones. I la bona notícia és que es pot aprendre i millorar, sigui quan sigui.
