Els perills de la dieta mediterrània

‘Els perills de la dieta mediterrània’ és un relat irònic i contundent, extret del llibre ‘Contes per a gent rara que menja carn’, de l’autor maresmenc Laureano Miró. Està disponible a Amazon i a la llibreria Índex de Vilassar de Mar. Miró, autor també, entre d’altres obres, del relat ‘Cerdos y cabrones’, destina la totalitat dels drets d’aquesta edició a donacions per a organitzacions sense ànim de lucre que tinguin entre els seus objectius principals la defensa dels animals de granja. El seu web és www.laureanomiro.laureamiro.com

ELS PERILLS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

Ja sigui per creença, per nostàlgia de temps passats o per seguir l’exemple de molts famosos, l’adopció de la dieta mediterrània és una tendència que s’ha vist incrementada durant els últims anys. Si t’has plantejat seguir aquesta dieta de forma radical et convé conèixer els perills als quals t’exposes i que poden posar en risc la teva salut.

El creixement de la dieta mediterrània

Actualment la immensa majoria de la població s’alimenta únicament de productes vegetals, cosa que es coneix com a dieta vegana, però això no sempre ha estat així. Fins fa segle i mig ―abans de les grans fams de les dècades de 2040/2050 desencadenades per l’esgotament dels recursos naturals― la dieta més comuna contenia tot tipus d’aliments d’origen animal, fins al punt que aquests constituïen l’aportació principal de proteïna i greixos. Tot i que ara ens pugui semblar increïble, en aquella època les poques persones que seguien una dieta vegana eren considerades rares o extravagants i el seu règim alimentari, òbviament molt més saludable que la dieta de l’època, era rebut amb escepticisme, befa i fins i tot hostilitat.

Des de sempre hi ha hagut corrents i modes que s’han plantejat alternatives més o menys arriscades a la dieta predominant del moment, però recentment la tendència que està guanyant més adeptes consisteix a girar la vista enrere i recuperar el règim alimentari dels nostres avantpassats, o almenys tornar a l’ideal nutricional que antigament es preconitzava: la dieta mediterrània. Són nombrosos els famosos i personatges cèlebres que, en un intent de guanyar renom i notorietat, estan posant de moda la ingesta de productes animals i encoratgen a àmplies capes de la població ―especialment als més joves― a abandonar el veganisme d’una forma no sempre prudent. Al Regne Unit, per exemple, el nombre de persones que s’ha passat a la dieta mediterrània ha augmentat un 350% en l’última dècada. Encara són poques, ja que la quantitat de gent omnívora segueix sent residual, però aquesta tendència és una cosa que està alarmant alguns experts.

Normalment, quan hom segueix aquesta dieta per motius religiosos o per conviccions basades en fortes arrels tradicionals té els coneixements necessaris per a garantir una aportació de nutrients correcta i compensar els excessos d’ingerir productes d’origen animal, però aquest no és sovint el cas de les persones que abandonen el veganisme motivades per les imatges de les celebrities que veuen en els mitjans de comunicació. La dieta mediterrània és una dieta que exigeix disposar d’uns mínims coneixements de nutrició, i en tot cas l’esforç que cal fer per no desviar-se de les seves pautes pot ser titànic.

Característiques de la dieta mediterrània

La dieta mediterrània és la que tradicionalment es practicava a la conca del Mare Nostrum des de temps immemorials. Consistia bàsicament en una dieta de cereals, hortalisses i llegums adobada amb peix, una mica de carn, ous de gallina i oli d’oliva.

Convé indicar que aquesta dieta no tenia res a veure amb la que portaven els antics grups de caçadors-recol·lectors ―que es podria considerar com la dieta «natural» en l’Homosapiens―; de fet, un cop abandonat el nomadisme va resultar molt difícil per a les societats neolítiques obtenir una alimentació variada i sense carències.

Fins a mitjans del segle XX la dieta mediterrània era molt restrictiva en els seus aliments d’origen animal, fonamentalment a causa del seu elevat cost, però quan la tecnificació a la ramaderia i l’ús massiu d’antibiòtics van permetre confinar grans quantitats d’animals en espais reduïts es va aconseguir abaratir dràsticament aquests productes. El resultat va significar la fi de la dieta tradicional, que en patir una important reducció en la proporció de vegetals es va veure fortament desequilibrada; i per si fos poc, la pressió de la indústria alimentària va acabar per imposar el consum massiu d’aliments ensucrats i ultraprocessats. Com és conegut, la conjunció d’aquests factors va desencadenar les epidèmies d’obesitat, diabetis i malalties coronàries que van assotar la societat fins al col·lapse final dels sistemes productius.

Els grups ètnics tradicionals, clau en el rescat de la dieta mediterrània

Si bé han passat uns cent cinquanta anys des de l’abandonament de les antigues dietes omnívores i l’adopció massiva de la dieta vegana, diversos grups ètnics han seguit consumint els seus aliments tradicionals.Aquests grups, dispersos en petites comunitats del nord d’Àfrica, la Lapònia noruega i el sud de Groenlàndia, han mantingut algunes de les espècies animals utilitzades antigament i han permès als nous corrents gastronòmics recuperar parcialment els antics usos i costums. Així, s’ha pogut recuperar una varietat de porc ibèric, dues races de gallina ponedora i una subespècie de ren nòrdic que, si bé no es correspon exactament amb els antics bovins, és capaç de donar llet (tot i que en quantitats limitades) i carn molt saborosa.No hi ha hagut tanta sort amb la recuperació del peix, ja que els oceans segueixen estant tècnicament morts i totes les espècies comercials van ser exterminades fa molt, però a la costa sud-occidental del Pacífic s’ha aconseguit recuperar el llegendari gust de les llaunes de sardina mitjançant la cria de meduses modificades genèticament.

Nens forçats a consumir productes animals

L’increment de la dieta mediterrània no està, d’altra banda, exempt de polèmica. Poc després del dramàtic cas de l’hospitalització d’una nena per desnutrició greu, a la qual els seus pares només alimentaven amb pernil dolç i bacó, el parlament italià va registrar un projecte de llei per establir com a delicte la imposició als menors d’aquesta dieta.Òbviament el cas dels nens és especialment delicat, ja que el seu cos encara s’està formant i un desequilibri dietètic els pot ocasionar seriosos problemes en el seu desenvolupament i salut a llarg termini. Diverses forces polítiques i organitzacions no governamentals han alçat la veu per advertir que obligar els nens, en contra de la seva voluntat, a consumir cadàvers d’animals, excrecions de glàndules mamàries de quadrúpedes o òvuls calcificats producte de la menstruació d’algunes aus constitueix, a més d’una immoralitat, un evident exercici d’adoctrinament que hauria de ser en tot cas evitat.

Els riscos de la dieta mediterrània

Enumerem tot seguit els principals riscos que hauràs de conèixer en cas que decideixis adoptar aquesta dieta. T’advertim que no ho tens fàcil.

• Obesitat. Els productes animals contenen en general un excés de proteïna i greix acompanyat d’un poder saciant molt reduït. Passar-se de la ratlla amb ells és molt fàcil, i només una estricta planificació i una elevada força de voluntat et permetran no incrementar el teu pes.
• Malalties coronàries. Les dietes omnívores són més propenses a aportar un excés de greix no saludable que augmenti el nivell de colesterol LDL en sang i doni lloc al taponament de les artèries, cosa que pot desembocar en una insuficiència coronària amb risc elevat de mort. En tot cas, si decideixes passar-te a la dieta mediterrània és recomanable que et facis anàlisis de sang amb certa freqüència.
• Intolerància a la lactosa. Només el 35% de la població adulta mundial és capaç de digerir la lactosa, però la distribució en el planeta és molt variable. Així, als països escandinaus la tolerància supera el 90%, cau al 60% a la resta de la població europea i no arriba al 10% en el sud-est asiàtic. Si et trobes entre els grups humans capaços de digerir la lactosa podràs prendre llet sense problema, però si no és així pots tenir problemes de dolor abdominal, borborigmes, flatulència, nàusees, vòmits, diarrea, cefalea, fatiga, dolor muscular, problemes cutanis, sequedat a les mucoses, úlceres bucals, nerviosisme, depressió, reaccions al·lèrgiques i falta de concentració.
• Excés de sal. El consum d’embotits o de formatge pot donar lloc a una ingesta excessiva de sal, considerada la principal causa de l’ictus i dels accidents cerebrovasculars. A més, passar-se amb la sal s’associa a la generació de càlculs renals, la retenció de líquids, trastorns gàstrics i un increment del risc d’infart.
• Càncer. En una data tan llunyana com 2015 l’Organització Mundial de la Salut ja va classificar la carn processada (embotits, salsitxes i pernil) com cancerígena en base a les indiscutibles evidències científiques que causa càncer colorectal, i va establir que la carn vermella (porc, xai, vedella i conill) té una alta probabilitat de provocar els mateixos tumors malignes en recte i còlon. Tot i que des de principis del segle XXI el tractament del càncer ha millorat molt, aquesta malaltia continua sent molt perillosa, així que si decideixes consumir aquests productes hauries de fer-te una colonoscòpia anual.
• Mercuri i altres metalls pesants. Com t’hem comentat abans, ja es pot accedir a les primeres llaunes de «sardina» del Pacífic. No obstant això, la contaminació dels oceans trigarà sense remei mil·lennis en desaparèixer, així que aquests animals aquàtics pateixen del mateix problema que tenia el peix a mitjans del segle XXI: la bioacumulació de mercuri i altres metalls pesants. Qui més precaució ha de tenir són les dones gestants i els nens petits, ja que la intoxicació amb mercuri els pot produir greus conseqüències neurològiques, així com ceguesa, sordesa, problemes de creixement, deteriorament de la funció pulmonar i cap petit.

En resum, la dieta mediterrània és una dieta força complexa que exigeix uns mínims coneixements de nutrició per a dur-la a terme i un notable esforç de planificació, tot i que si se salven aquests inconvenients i es prenen les degudes precaucions no ha de ser una dieta especialment perjudicial en adults sans. Ara que tens tota la informació sobre els perills, riscos, dificultats i problemes que et pot comportar adoptar aquesta dieta podràs, lliurement, prendre la teva decisió.