Com cada any els periodistes de la ciutat i els companys de professió de la comarca vàrem reunir-nos en un sopar de germanor per celebrar la festa del nostre patró, sant Francesc de Sales. És un costum que es ve repetint des de fa anys. El sopar es converteix en una tertúlia animada amb temes d’actualitat relacionats amb la professió. Els canvis constants que ens toca viure, la situació de crisi que per desgràcia també està afectant de forma directa i important els mitjans de comunicació en general i la pèrdua de llocs de treball, són alguns dels punts que més interès desperten.
Els que portem molts anys en l’exercici del periodisme escrit, radiofònic i televisiu, millor que ningú podem fer una valoració de quina ha estat l’evolució dels mitjans de comunicació a casa nostra i a la comarca i quina és l’actual situació.
Un balanç poc reeixit és la resposta a la pregunta que molts de nosaltres ens plantegem. Des de la nostra professió preocupa, i molt, que una ciutat com la nostra, capital de comarca, no disposi d’un mitjà escrit de periodicitat diària. No podem negar que d’intents n’hi ha hagut, però, per desgràcia no s’ha tractat de projectes estables que han acabat per desaparèixer.
Hom es pregunta per què a Mataró la premsa diària ha fracassat. És que no interessa airejar el nostre dia a dia? Qui no ho vol? Sabadell, Terrassa i tantes altres ciutats del nostre país tenen el seu diari i nosaltres no. Si fem una ullada al passat i consultem arxius i hemeroteques podrem comprovar l’existència de premsa mataronina de periodicitat diària, fins i tot amb notícies internacionals.
Imaginem-nos per un moment que a més dels mitjans actuals de premsa gratuïta, ràdio municipal i televisió comarcal, Mataró recuperés el seu diari. A més de ser una finestra oberta a les noves generacions de periodistes, donaria resposta a una necessitat.
