Cada vegada més persones estan fent el gran esforç de pensar i de treure’s la vena dels ulls per copsar la realitat que els envolta. S’està patint una gravíssima crisi, que tot i que ningú entén ni sap com ha vingut i ni quan acabarà, es té molt clar que està produïda per un sistema econòmic que premia els rics i condemna els pobres. Es podria afirmar que això tota la vida ha passat, si bé avui dia es creu possible canviar-ho. Es compta amb dos components bàsics, els d’unes noves formes de comunicació i relació i el d’unes noves fonts d’energia, que han servit per canviar models de societat, quan històricament s’han produït.
És del tot inacceptable que una petita minoria de persones molt riques, exploti una gran majoria de persones molt pobres. És per això que a algunes persones se’ls ha omplert el pap i han dit prou. Fins aquí podríem arribar! Llavors cal preguntar-se, què cal fer? Existeixen solucions possibles concretes que es poden aplicar? La resposta és afirmativa. Cal cercar alternatives que solucionin problemes reals. En aquests moments el més greu i urgent és la xacra de l’atur. Els models de producció que funcionen d’acords amb les lleis del mercat, no poden continuar creixent per donar feina a tothom. L’atur estructural s’ha convertit en crònic i es creu que a Espanya difícilment baixarà del 15%.
La plena ocupació és l’aposta del moviment sènior, paradoxalment amb un plantejament els principis del qual, s’ha constatat que ja van ser defensats fa més de 100 anys pels nostres progenitors. Suposa una clara aposta per models de producció autogestionats, fonamentats en el cooperativisme i l’ajuda mútua, en un entorn d’autosuficiència territorial. Amb la diferència substancial que avui dia, comptem amb xarxes distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i a la comunicació. També energies verdes renovables que faciliten la utilització de noves energies, que poden ser localment produïdes. Finalment l’experiència negativa d’una societat insostenible i inviable, basada en consumisme i en competir, en lloc de solidaritat i compartir. La pràctica de la indignació serveix per protestar, però no per construir. Per fer-ho es necessiten organitzacions modernes en xarxa, amb lideratges plurals per cada tema específic, amb nivells jeràrquics que no poden ser substituïts per “entre tots ho farem tot”, que porten la majoria de vegades que els quatre innocents de sempre ho acabin fent tot o no fent res.
