Poblacions del Maresme, entre els destins turístics més populars de Catalunya

Text: Redacció
913

Un estudi de la Diputació de Barcelona sobre turisme indica, entre altres dades, que el sector turístic està ben valorat, situant-se entre una de les principals fonts de riquesa a la província

Entre el 5 i el 12 d’abril, el LABturisme de la Diputació de Barcelona va realitzar l’informe de L’Opinió ciutadana sobre el turisme a l’Entorn de Barcelona (Informe ÒMNIBUS) – Onada Primavera 2019. L’informe detalla els resultats obtinguts de l’Enquesta Òmnibus de GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública), elaborat a partir d’un seguit de preguntes als residents de la província de Barcelona (menys la ciutat de Barcelona) sobre l’activitat turística al seu entorn.

Segons informa el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, entre els resultats en destaca que el turisme ascendeix a la segona posició (per darrere de la indústria) quan s’ha demanat a la població quin creu que és el sector que aporta més riquesa a la seva comarca. Si aquesta dada es filtra per edats, també es pot comprovar com la població jove que té relació amb el sector i que viu a municipis grans (d’entre 100.000 i 500.000 habitants), col·loca el turisme per davant de la indústria com a factor de riquesa. De fet, quan es pregunta als enquestats si creuen que l’activitat turística és beneficiosa per a la seva comarca, el 92,3% contesta afirmativament i només el 6,3% de forma negativa (l’1,4% sobrant respon NS/NC).

Pel que fa als punts forts i desavantatges, l’impacte econòmic del turisme destaca com l’aspecte més positiu i valorat (amb un 58,6%, seguida per l’opció “Que coneguin el territori”, amb un 10,1%). En canvi, les aglomeracions i la superpoblació que provoca el turisme són els efectes que es consideren més negatius (amb un 21,1%). Curiosament, entre els joves (segment d’entre 16 i 29 anys), el que més es valora del turisme és l’oportunitat de l’intercanvi cultural.

Calella: els escenaris turístics més ben valorats de la província

Pel que fa a punts concrets dins del territori barceloní, Montserrat i Sitges són els indrets de la província de Barcelona més assenyalats com a llocs turístics. Davant la pregunta: “Em sabria dir algun lloc turístic de la província de Barcelona, sense tenir en compte la ciutat de Barcelona?”, els enquestats han respost: Montserrat (19%) i Sitges (12,7%). Els segueixen Castelldefels (4,2%); el Montseny (2,7%); Calella (2,6%) i Berguedà (1,5%).

Per altra banda, el foment del turisme també està a l’alça. En aquesta ocasió, fins a un 90,6% creu que el turisme s’hauria de continuar fomentant (la tardor del 2018, a l’última enquesta realitzada, el percentatge per aquesta pregunta era del 86,7%). També és majoritària la part que pensa que s’hauria d’atreure més turistes a la seva comarca: en concret, un 70,5%. Pel que fa a la pregunta de si el turisme limita les activitats i l’espai públic, un 63,9% estaria en contra d’aquesta afirmació. De manera que podem dir que l’activitat turística gaudeix d’una bona imatge en general i es concep pels enquestats com un sector profitós i majoritàriament beneficiós.

La situació i el context de cada enquestat també és un factor a tenir molt en compte, com indica el fet que, a més proximitat de la ciutat de Barcelona, més gent està d’acord que s’està arribant al límit de la capacitat per poder absorbir el turisme. En canvi, prop de la meitat (48,7%) creu que el turisme està ben gestionat a la seva comarca (amb una valoració d’entre bé i molt bé). També crida l’atenció que, per aquells que han tingut alguna relació laboral relacionada amb el turisme, la seva gestió es valora de forma molt positiva. Fins a un 13,1% treballa o conviu amb algú que treballa o ha treballat en alguna activitat relacionada amb el turisme a la seva comarca en el darrer any.

Es tracta del tercer any consecutiu que es realitza el seguiment d’aquests indicadors, que es realitza per onades (primavera i tardor). En aquest cas, correspon a l’onada de primavera de 2019. Les enquestes telefòniques (gairebé nou-centes) s’han dut a terme entre el 5 i el 12 d’abril de forma assistida per ordinador (CATI), a persones de 16 o més anys que porten almenys un any vivint a Catalunya.

COMPARTIR