L’obra es podrà veure els dies 16 i 17 de març al Patronat Teatre.
L’idea de Poka Yoke es genera en un context de grans accidents i flagrants errors humans. La memòria ens omple d’indignació amb casos com l’avió de German Wings, estrellat als Alps pel seu pilot, el tren de Renfe amb excés de velocitat que va descarrilar quan estava a punt d’entrar a Santiago de Compostel·la o l’alarma sanitària que es va activar a Madrid quan es va saber que una infermera, contagiada del virus de l’Ebola, havia conviscut diferents dies a la ciutat sense ser conscient de la seva malaltia. El text de l’obra té de rerefons el cas del bebè Ryan, mort en la unitat de nounats a causa d’un indubtable error humà d’una infermera.
En tots aquests casos resulta més reconfortant que només un individu sostingui la culpa de tota una comunitat que no assumir que els fets són errors sistemàtics en les nostres societats. Els responsables últims ostenten responsabilitat sobre aquests errors, però, són els únics? Per què sempre se soluciona jutjant a l’últim graó? Es podria haver previst? Es podria haver evitat?
Poka Yoke neix d’aquests dubtes i del drama humà que suposa culpabilitzar-se per uns fets que sobrepassen les dimensions individuals.
Dues treballadores: una operària i una enginyera, mantenen un “tête a têtê” sobre el poder, el deure i la justícia. La crisi de producció a la fàbrica serà el detonant que farà que totes dues trobin els seus punts de connexió o totes les seves diferències.
