Les habilitats comunicatives formen part d’un eix fonamental per establir unes relacions de qualitat amb les persones. Un dels problemes habituals que ens trobem en Teràpia és la inhabilitat de portar a terme una comunicació assertiva.
Però, què vol dir i què no vol dir la comunicació assertiva? Definim la comunicació assertiva com l’habilitat d’exposar criteris, opinions, sentiments o disconformitats de manera honesta però respectuosa, sense ferir ni faltar el respecte a les altres persones, de manera que s’intenta arribar a l’enteniment i evitar el conflicte.
TIPUS DE COMUNICACIÓ
Podem trobar tres estils principals de comunicació, amb les diferents conseqüències que sol derivar cada estil:
- Estil passiu. Les persones que mantenen de forma general un estil de comunicació passiu solen generar una baixa autoestima per la desigualtat que es genera en les relacions. Solen evitar determinades converses, queden alienades en la relació i callen el que pensen important per “evitar” el conflicte.
- Estil agressiu. Aquest estil sol ser dominant, imposant l’opinió pròpia envers l’altre, sense tenir cura de les formes i sol acabar en acusacions, crits i, fins i tot, insults. Sol generar conflictes importants en les relacions i pot derivar en violència verbal i/o física. Acaba generant en l’altra persona un contraatac o bé por i ressentiment.
- Estil assertiu. L’estil assertiu és el que més fomenta unes relacions de qualitat, ajuda a evitar els conflictes i malentesos per contribuir a entendre’s amb les altres persones. Ser assertiu significa dir amb honestedat el que sentim o volem, de forma congruent amb els nostres pensaments i emocions però sense ferir ni atacar les altres persones, respectant als altres alhora que marquem límits sans en les relacions. La comunicació assertiva es pot treballar i aplicar al dia a dia per millorar, així, la qualitat de les nostres relacions interpersonals.
