Si la societat no funciona, què cal fer?, modificar-la?, millorar-la? Hi ha qui creu que modificar-la és possible i d’altres que és perdre el temps. Els conservadors creuen que les persones són pobres perquè són gandules. Els progressistes estimen que la societat les explota. Els conservadors creuen que és possible millorar l’actual societat, només cal posar ordre i fer que els ganduls treballin. Els progressistes més aviat es decanten per criticar el sistema, possiblement per canviar-lo, si bé no saben com fer-ho. Un repàs històric sobre la duració de qualsevol sistema posa en evidència que tots ells neixen, es mantenen i finalment moren. Cap d’ells ha estat capaç de mantenir-se més temps del normal i tots ells han tingut una duració històrica limitada. El sistema capitalista es troba en la seva fase final, està esgotant el seu període històric, la qual cosa no vol dir que hagi mort.
En els moments de l’etapa final d’un sistema i el naixement d’un de nou, els dos sistemes es solapen. El nou comença a néixer molt lentament, promogut per una petita minoria, que aposta per ell i que poc a poc el va encomanant a la resta de la societat. Apostar per un canvi de sistema, requereix disposar d’un nou projecte històric engrescador, capaç de substituir el caducat i obsolet sistema capitalista. Cal recordar que el projecte històric del capitalisme es va alimentar amb les idees dels pensadors de la Il·lustració que van incubar la Revolució Francesa, caracteritzada pels seus principis de “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”, tot ells sense ser completament assolits.
S’estima que un nou projecte històric hauria de plantejar com a motor del sistema l’ajuda mútua, la supressió de la propietat privada i la utilització del valor temps com a moneda de canvi en substitució dels diners. La viabilitat d’aquest sistema passa per la seva realització de forma pacífica i per la creació de nous models de producció, utilitzant energies verdes renovables. Amb aquest plantejament, seria possible assegurar la plena ocupació i un reordenament fonamental de les relacions humanes basat en l’empatia, capaç d’influir en la manera de gestionar el treball, l’educació i la implicació política i social.
