Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva. Aquest és el punt de partida d’El magraner, un text entre la poesia i la prosa poètica, entre la reflexió i l’observació, entre la descripció i la veu introspectiva, però sempre amb una potent ànima lírica que converteixen el flâneur protagonista en subjecte i objecte poètic a la vegada.
Amb El magraner, Jordi Llavina incideix amb intenció renovada en el camí literari encetat amb Ermita (premi Lletra d’Or). Formalment, però, pel tractament líric amb què dota els fragments en prosa i la forma amb què interactuen amb els poemes, aquest llibre suposa un sòlid pas endavant en el projecte literari de l’escriptor penedesenc i un nou i reeixit gir estètic en les darreres tendències de la poesia catalana.
El magraner va obtenir el 43è premi de poesia Marià Manent que convoca Arts i Lletres de la societat Sant Jaume de Premià de Dalt. Aquest guardó, un dels més prestigiosos de la poesia catalana actual, va ser pioner en la represa cultural dels anys setanta.
