La Llei pel dret a l’habitatge va ser aprovada al Congrés el 27 d’abril del 2023, al Senat el 18 de maig i ha entrat en vigor el 26 de maig, l’endemà de la seva publicació al BOE.
Aquesta llei regula diferents àmbits del sector immobiliari, si bé està molt centrada en la part del lloguer d’immobles.
La nova Llei és la primera llei estatal en la història de la democràcia que té per objecte desenvolupar el dret constitucional a un habitatge digne, així com assegurar i reforçar el cinquè pilar de l’estat del benestar.
La Llei vol ser un marc orientador de les polítiques d’habitatge a llarg termini i establir uns principis bàsics que donin homogeneïtat a les polítiques aplicables a totes les comunitats autònomes (exemple: impossibilitat de vendre el parc públic d’habitatge, els habitatges de protecció oficial seran essencialment de lloguer i la seva qualificació serà permanent, és a dir, ens assegurem que l’habitatge social ho sigui per sempre i que no s’hi pugui especular). No obstant això, des dels diferents sectors involucrats, s’estan plantejant molts dubtes sobre si realment aquesta Llei serà efectiva per millorar el mercat.
A més, la norma ofereix instruments a les administracions territorials competents per limitar el preu dels lloguers i augmentar l’oferta d’habitatge públic i privat a preus assequibles, atenent en particular les persones i les llars que tenen més dificultats d’accés i en els àmbits en què hi ha una major tensió al mercat.
Precisament la Llei no ha deixat d’acaparar titulars pel topall als preus del lloguer, el seu aspecte més conflictiu, que suposa una novetat per tot l’Estat, excepte a Catalunya, i que és sinònim de parlar de les àrees tensionades, concepte central del nou text, la declaració de les quals serà competència exclusiva de les comunitats autònomes.
La Llei serà directament aplicable?
Si bé hi ha aspectes que són aplicables des que s’ha publicat la Llei, com el fet de no haver-se de fer càrrec el llogater de les despeses de gestió immobiliària ni de formalització del contracte de lloguer, hi ha altres aspectes però que de moment no es poden aplicar perquè requereixen un procés d’aprovació posterior, com són:
- Les limitacions als preus del lloguer.
- La pròrroga de tres anys del contracte de lloguer.
- L’obligació d’informar de la renda o l’índex de referència dels preus del lloguer en les ofertes o contractes d’arrendament.
Això és així, perquè cal que la comunitat autònoma aprovi el procés a seguir i la declaració com a zona de mercat tens d’habitatge dels municipis que compleixin els requisits que exigeix la Llei. Ara bé, no n’hi haurà prou amb aquesta declaració de zones de mercat tens, sinó que a més s’ha d’aprovar una norma estatal posterior que ha de crear un nou sistema d’índex de preus de lloguer.
Tot això endarrerirà l’aplicació de les limitacions i controls dels preus del lloguer i inclús podria arribar a passar que mai no s’arribin a aplicar si la norma no s’arribés a aprovar, cosa que ja ha ocorregut en altres ocasions, com va passar amb la modificació de la LAU per la Llei 4/2013 que creava un registre de sentències fermes per impagament de lloguer que mai no es va regular.
