“Deixeu que els morts enterrin els seus morts”, és una afirmació del Nou Testament, que ve molt a compte per parlar del sistema capitalista, que al trobar-se en la fase final del seu període històric, crea més problemes que solucions. Cal, doncs plantejar nous sistemes de vida, capaços d’obrir camins que portin cap una nova societat, que tingui molt poc a veure amb l’actual. Tant si parlem de la mort anunciada, a més o menys curt termini, d’un sistema econòmic, com si ho fem de la creació d’un de nou, el paper de la societat civil i la ciutadania és fonamental.
Cal ser realistes i assumir que una part important de la ciutadania no està disposada a acceptar compromisos socials tot i que la crida a fer-ho sigui universal. Cal atrevir-se a parlar d’un futur possible parlant del “Què cal fer?”, precisament dirigit a les persones que creuen que la política és una cosa de tots i estan disposades a mullar-se per fer possible un món millor.
Dels 7.000 milions de persones que componen la humanitat, no n’hi ha cap d’igual, totes elles són diferents. Per què? Pot ser que la resposta consisteixi a considerar la humanitat com un gran trencaclosques que cal completar. El compromís per aconseguir l’autorealització personal és la primera condició que cal tenir en compte en la creació d’una nova societat. Cap persona pot demanar a altres que assumeixen obligacions que no estan disposades a fer elles mateixes. Una pregunta clàssica seria: “Què fas tu pel teu municipi, en lloc de què fa el teu municipi per tu?
La segona condició passa per la creació d’un nou model de gestió municipal que porti cap a una societat civil organitzada, mitjançant l’ajuda mútua de comunitats en transició, que apostin per una corresponsabilitat comunitària, principalment liderada per un moviment de joves i sèniors en acció. Es tracta d’una remodelació municipal que faci possible viure vitalment en el propi municipi. Poder anar caminant a comprar el pa, a treballar, a portar els fills a l’escola. És el plantejament que defensen les ciutats autosuficients (smart cities) i també les comunitats en transició i els models comunitaristes.
