“Som molts que estimem aquest patrimoni i volem fer alguna cosa perquè no es perdi”

Impulsa l’activisme per reconèixer i preservar les masies catalanes des de les xarxes socials. Marta Lloret, coneguda com  ‘Caçadora de masies’, va néixer a La Garriga l’any 1982, tot i que el seu pare era d’Arenys de Mar. És tècnica de patrimoni cultural, des dels últims 11 anys a l’empresa Antequem, de Mataró. Amb la seva tasca ha aconseguit convertir-se en ‘influencer’, a Twitter i Instagram, on té molts seguidors. Recorre Catalunya per reivindicar les cases més vinculades al país i les posa en valor davant del despoblament del món rural i el canvi que comporta el creixement del món urbà.

Quan decideix dedicar-se al patrimoni?

L’any 2004 estudiant Humanitats a la UPF es va convocar una beca junt amb la Fundació Mas i Terra per inventariar masies a la Garrotxa. Allà vaig quedar fascinada pel món de la masia i des d’aleshores he anat fent camí per formar-me i dedicar-m’hi.

Quina activitat fa a les xarxes i al  món real com a ‘Caçadora de masies’?

Després de tots aquests anys dedicant-me a documentar masies i a veure el seu valor, sento molta impotència en veure com s’estan perdent tantes cases i com les administracions miren cap a un altre costat. Per això he decidit compartir a les xarxes socials imatges i reflexions sobre aquest patrimoni i així sensibilitzar sobre el tema.

Quina resposta ha rebut per part de la població?

He rebut una resposta que no me l’esperava. Tenia la falsa sensació que aquest tema no era d’interès, i gràcies a les xarxes he pogut veure com som molts que estimem aquest patrimoni i volem fer alguna cosa perquè no es perdi.

Les masies es protegeixen el que caldria? Quin és el paper, en aquest sentit, de les administracions i el dels propietaris?

No es protegeixen com caldria, moltes no ho estan. Però protegir sovint tampoc és la solució, ja que al final ha servit per obstaculitzar-ne la recuperació. Molts dels propietaris estan fent grans esforços per mantenir-les i les administracions ja no només no els ajuden en la tasca de conservació, sinó que els posen traves de tot tipus i els fan pagar impostos desproporcionats.

Hi ha un interès per tornar a la vida rural, motivat per la pandèmia?

El fet d’estar confinats durant tant de temps ha fet que molta gent se n’hagi adonat de la necessitat que tenim d’estar en espais naturals. Estic convençuda que ha estat molt més senzill de viure una situació com la viscuda des del poble o el camp que els que ho han fet en entorns urbans. Així mateix, el teletreball ha obert les portes a aquesta possibilitat.

Es pot viure amb totes les comoditats en una masia, en els temps actuals? Ho afavoreixen les noves tecnologies…

És absolutament compatible viure amb totes les comoditats en una masia. Són construccions molt ben pensades, i si es sap aprofitar aquesta saviesa constructiva ancestral i complementar-la amb les noves tecnologies poden ser habitatges molt eficients i confortables.