En bici gràvel per Catalunya, del periodista i escriptor Rafael Vallbona, publicat per Cossetània a la col·lecció Azimut, proposa 20 itineraris de cicloturisme tranquil. Al llarg d’aquesta obra el lector hi trobarà recorreguts per pedalar amb bici gràvel per 23 comarques de Catalunya. En cada itinerari s’hi desplega la descripció de la ruta, mapes, fotografies i una fitxa tècnica que facilitaran poder resseguir-lo de la manera més senzilla. En total, 1.560 km al llarg del territori amb el gràvel, la més jove de les disciplines del ciclisme, un retorn a com s’anava en bicicleta en uns altres temps, quan les carreteres eren camins de cabra i la civilització quedava lluny.
En aquest nou treball de Rafael Vallbona, que s’afegeix a l’univers d’obres de cicloturisme que ha anat elaborant i publicant, es podrà descobrir el país en bici sense separar camins de carreteres. Els 20 itineraris per les 23 comarques, del Montsià a l’Alt Empordà i de l’Alta Ribagorça al Maresme, posen al descobert recorreguts dissenyats a partir de la idea de circuits, on el paisatge, la descoberta i el patrimoni són els valors principals que impulsen al moviment.
Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) és escriptor i periodista. Ha publicat llibres de tota mena de gèneres. Ha guanyat premis i les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes. La seva novel·la Tros ha estat portada al cinema, amb Pep cruz i Roger Casamajor com a protagonistes.
En bicicleta gràvel per Catalunya
20 itineraris de cicloturisme tranquil
El gràvel, ciclisme d’abans
El ciclisme té alguna cosa de tragèdia grega. Com els personatges d’Èsquil o Eurípides, els ciclistes són herois i heroïnes que s’enfronten al seu propi destí i aprenen de la vida a través del sofriment. Penso en tot això quan m’enfronto a un coll de muntanya o a una ventada de cara, però sé que el meu patiment no és res al costat del que suportaven els ciclistes d’ara fa un segle, amb jornades que podien tenir tres-cents quilòmetres, carreteres de terra, bicicletes pesants i un sol plat i pinyó.
He pujat el Tourmalet unes quantes vegades, però imagino com era el port el 1910, quan hi va passar el Tour per primera vegada i m’esgarrifo. Aquella primavera Alphonse Steinès va visitar el lloc seguint instruccions de Henri Desgrange, el patró de la cursa. Va llogar un cotxe amb xofer i es va dirigir al Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir el pas del cotxe. Però Steinès va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí. Va passar el cim enfonsat de neu fins a la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges el donaven per mort. Després de recuperar-se, va posar un telegrama a Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.” Aquell estiu, els ciclistes acabaven l’etapa del Tourmalet assenyalant a la tribuna de l’organització i cridant-los assassins.
Fa uns anys que em vaig iniciar en el gràvel i no poques vegades he pensat com havia de ser de dantesca aquella etapa pirinenca per camins terrosos i enfangats, alçades impensables, avaries i caigudes. I no perquè compari aquelles gestes amb les meves modestes aventures. Penso en els pioners del ciclisme perquè entenc el gràvel com un retorn al ciclisme d’abans, quan les carreteres eren camins de cabra, la civilització quedava lluny, els pendents podien ser brutals i la pols i el fang convertien el ciclista en una esfinx fantasmagòrica.
Tot això ens passa als que practiquem aquesta moderna/antiga modalitat de ciclisme i ens agrada precisament pel que té de retorn a uns orígens que la vida moderna, l’espectacle esportiu i els diners han liquidat.
Com els personatges d’Èsquil o Eurípides els ciclistes de gràvel tornem a enfrontar-nos al nostre propi destí sabent que mai no vencerem la natura, però que aprendrem de la vida a través del sofriment.
Pedalar per 25 comarques
Al llibre us proposem descobrir el país en bici però sense separar camins de carreteres. El territori no es divideix en asfaltat i terrós, un comença on acaba l’altre, per això als croquis, la doble traça es correspon a carreteres i la simple a camins de terra o cimentats de qualsevol manera.
Són 2o itineraris per 25 comarques, del Montsià a l’Alt Empordà i de l’Alta Ribagorça al Maresme. En total 1.560 km. L’itinerari més llarg és la ruta entre Puigcerdà i Figueres, amb 189 km, i la més curta la volta pel pobles buits d’Oliola, a la Noguera, amb 34, però cadascun d’aquests recorreguts incorpora un repte que va més enllà de pedalar: el de conèixer tantes coses de la vida com es poden aprendre anant en bici i que, si només busquem la velocitat, es perden entre la pols dels camins.
Els itineraris estan dissenyats a partir de la idea de circuits on el paisatge, la descoberta i el patrimoni són els valors protagonistes, evitant promoure la idea competitiva que caracteritza el cicloturisme esportiu.
Perquè els camins ja hi eren abans que les bicicletes, i amb les gràvel els busquem de nou.
Mapa ubicacions
https://goo.gl/maps/V9ZBkAoVfaWmG3dS9
