Esforç, compromís i esperit d’equip són les paraules que acaben unint a aquest grup de joves i practicar el rem. Per posar en context, el Club Nàutic Premià-Rem és l’últim equip que s’ha sumat a practicar un esport al mar més alternatiu l’any 2008. Des de l’any 2000 diverses poblacions catalanes de la costa central han anat incorporant als seus clubs la modalitat del Rem.
El grup més recent que ha entrat a competir és el sènior masculí. Aquest grup, format per joves d’entre 20 i 35 anys, estan dirigits per l’Arnau Abadal. En el seu cas, tot va començar per la seva passió pels esports nàutics.“Ja des de petit sempre m’havien cridat els esports de mar. Farà uns 4 o 5 anys una amiga meva es va apuntar a rem, i jo hi vaig anar al darrera fins avui. L’any passat vaig entrar a substituir a la que era la nostra entrenadora”.
A part de l’Arnau, un dels més veterans, també hi ha el Nacho, el qual ja practicava aquest esport des de fa anys. Per motius d’estudis va haver de deixar-ho temporalment fins que, coincidint amb la incorporació de l’Arnau, va tornar al món del rem. En Marc i el Pere, en canvi, van venir atrets pel fet de practicar un esport diferent ara farà un any i perquè havien sentit que faltaven esportistes en la seva categoria. Després d’un parell de setmanes de prova i al comprovar el bon ambient que hi havia van decidir quedar-se.
És cert que els entrenaments es duen a terme a última hora de la tarda per tal que hi vinguin el màxim de persones possible, però en molts casos, els companys treballen o estudien fins ben entrada la tarda. El Nacho només té pendent acabar el Treball de Fi de Grau de la seva carrera i té bastant de temps lliure, i l’Edu també ha explicat que s’ho pot combinar bastant bé amb els estudis i treballar. “Quan treballava ho podia compaginar sense gaires problemes i després tenia el cap de setmana per competir i estar amb els amics”.
L’actitud mental per exemple és un gran compromís, un pacte imaginari que es signa quan s’entra a l’equip. La coordinació, diuen, és clau: saber que l’equip depèn de cadascun d’ells és una pressió constant per mantenir el ritme i seguir endavant, els fa a tots i cada un imprescindibles.
Les competicions són molt dures però acaben sent emocionants per a tots
Quan es tracta de competir, els equips han d’aconseguir fer el recorregut establert, i lluiten contra més adversitats que no només l’aigua: el saber que estan remant alhora que altres equips, que el temps juga en contra o que no es pot parar ni per respirar.
Més d’un integrant de l’equip es riu quan parla de les agulletes que es tenen les primeres setmanes i de la fase d’adaptació a l’exigència física que es demana des del primer moment. “No és només una qüestió de braços. Tot el cos treballa per arribar als seus límits”.
Quan es pregunta als vogadors pel que més els agrada d’aquest món, tots contesten igual: remar suposa una desconnexió de tot. Els problemes es queden en el pantalà del port, i apareix un vincle amb el rem, el mar i l’equip. L’esforç i la disciplina uneixen i creen bones relacions entre tots els companys fins arribar a grans amistats. La constància i l’esperit d’unió també forma part de tot el bagatge que aquest equip sènior porta a les espatlles cada cop que entra a la mar. “Som un equip unit que va a per un mateix objectiu i veure al teus companys anant a totes amb tu motiva moltíssim”.
