Revenedors

La parenta volia anar un dia a l’estadi. El partit de tornada d’una competició totalment descafeïnada es presentava plàcid, era a finals d’agost i no hi hauria d’haver problemes per trobar entrades. Però, ai!, els socis tenen quasi totes les localitats ocupades, i si no comuniquen que alliberen els seients aquests queden allí buits, omplint-se de pols, sense cap cul que els escalfi. A les taquilles aquests “alliberaments” arribaven amb comptagotes, i un exèrcit de revenedors perfectament organitzats adquiria de seguida l’entrada disponible. Els taquillers i taquilleres els la venien tot i sabent perfectament l’ús que en farien, i ni ho dissimulaven: amb prou feines cinc metres més enllà, el que els havia costat 10 ho venien per 100. Cap presència de control sobre ells, cap mena de dissimulació, i fins i tot certa intimidació si algú els gosava dir alguna cosa. Els que senzillament volien gaudir d’un partit de futbol, ho havien de pagar molt més car que el seu preu real, senzillament per culpa d’uns “intermediaris” que s’hi havien situat sense cap mirament ni control, i d’uns propietaris que deixaven anar ben pocs seients. Resultat una vegada dins del camp: amb prou feines mitja entrada, fredor a les graderies, alguns dels que hi havia dins amb les butxaques escurades, i uns pocs llestos amb les butxaques plenes sense pràcticament fotre ni brot. A algú li sona, tot això? L’economia del món mundial plena de revenedors, de voltors, d’aprofitats, i de suposats “controladors” que miren cap a una altra banda.

www.xavieramat.com