La rosa tornarà a ser la protagonista del nostre Dia dels Enamorats. Esdevindrà de nou el símbol d’amor entre persones que s’estimen, en la llegendària i bonica tradició de Sant Jordi a la nostra terra. I és que enguany, i si res ho espatlla a l’últim moment, el Procicat ha autoritzat que roses i llibres tornin a omplir els nostres carrers, això sí, amb mesures i restriccions.
En principi, només floristes tindran permès posar parada al carrer i vendre roses. També els centres de jardineria podran oferir-ne. Però aquest any no estan permeses les parades d’entitats i associacions ni la venda ambulant de roses. Aquestes condicions faran que la rosa que s’oferirà tindrà més bona qualitat i rebrà un tractament molt més professional. Seran roses de tija més llarga, ben hidratades, i presentades en molts casos amb elements decoratius més treballats que no la simple bossa amb espiga. Una mostra d’amor a la parella no es pot fer amb qualsevol cosa: una rosa en mans d’un artista de la flor té un valor afegit que és el que hem de saber apreciar quan l’adquirim. De tota manera, l’oferta serà prou àmplia com per trobar roses i presentacions per a tots els gustos i butxaques.
La rosa de Sant Jordi rep un tractament especial. En sigui una unitat, un petit ram o un muntatge especial, la flor va sempre acompanyada d’alguns complements a més de l’espiga i la senyera. Són tendència els materials naturals: embolcalls de papers nobles, suports en fusta, ceràmica i vidre i verds i fullatges per a fer-ne destacar el roig intens dels seus pètals.
La majoria de roses que es vendran per Sant Jordi tornen a procedir de mercats internacionals, sobretot d’Equador, Colòmbia i Holanda, malgrat que la repercussió de la pandèmia sobre la producció a Sudamèrica i les dificultats per al transport aeri estan afectant l’aprovisionament. En disminuir l’oferta de rosa disponible, juntament amb l’alta demanda, fa preveure que en pugui augmentar una mica el preu. Això fa créixer l’interès per la rosa de cultiu local. En queden pocs productors, a Teià i Santa Susanna, i en produeixen poca quantitat respecte la rosa que ve de fora, però compten vendre-la tota i fer valer que són un producte de Km0, de qualitat i, sobretot, sostenible.
