Us proposo que aquest mes ens desplacem una mica més lluny, per descobrir uns paisatges inèdits de la Catalunya interior i, de teló de fons, els Pirineus en tota la seva esplendor, amb els cims ben coberts d’aquest blanc que han anat acumulant durant tot l’hivern. A la nostra ruta ens trobarem amb:
Santuari de Lurdes: Situat al cim d’un turó trobem la figura blanca i discreta del santuari. Des del mirador s’albira tot l’altiplà del Lluçanès. Fou el primer santuari de tot l’estat espanyol dedicat a la verge. Construït l’any 1881 per un vilatà, a fi de donar les gràcies per haver estat guarit d’una malaltia greu després d’encomanar-se a la verge.
Sant Pere Grau: Ubicat dalt d’un turó, va tenir la seva importància cap a l’any 1200, quan era l’Església parroquial del veïnat de Santa Maria de Lluçà. Exteriorment es veu molt ben conservada.
Cadira d’en Galceran: Es comenta que el general carlí podia observar les seves tropes i les del’enemic a la Vall de Merlés des d’aquest lloc estratègic. La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. Va ser el 1833 quan el general Josep Galceran va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.
Roc Foradat: Anomenat també Roc de la Bruixa Napa perquè, segons la tradició, és aquí on la fetillera preparava els beuratges. Aquesta dona, que es deia Maria Pujol, vivia a Can Nap i d’aquí ve el nom de Napa. Va ser l’última persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys.
Sant Sebastià: Capella destruïda per les guerres carlines, fou aixecada de nou a finals del segle XVIII. Des d’aquest lloc el poble de Prats de Lluçanès ens ofereix unes vistes de pessebre. S’han perdut en el temps les curses “de guiatges” en què els cavalls, guarnits amb mantes de colors i cascavells, havien d’anar de Santa Llúcia a Sant Sebastià seguint una euga que s’engegava al davant i sense cap cavaller que els conduís. La majoria es despistaven pels camps d’herba i eren pocs i molt apreciats els que arribaven al final.
Safareig públic: Antigament les dones anaven a rentar a un safareig d’aigua estancada. Ja el 1906 el farmacèutic, que també era alcalde de la vila, avisava que aquell lloc era un focus de malalties per les dites aigües estancades. Així, el 1910 s’inicien els treballs per construir un nou safareig en uns terrenys cedits pel mateix alcalde, per tal que les dones poguessin rentar la roba i ventilar totes juntes els afers del poble.
Capella de la Bona Sort: El naixement de Prats de Lluçanès es va fer al voltant de la capella, que disposava d’un campanar i s’ha trobat un Cementiri a la rodalia. Està situat dins de la vila, al Carrer dels Llims.
Track: : Prats de Lluçanès Ruta de les Bruixes.
COM ANAR-HI?
En arribar a Prats de Lluçanès prenem la carretera BP – 4653 que ens porta al poble. Just passada la caserna dels Bombers, trobem a mà DRETA un cartell que ens indica que pugem al Santuari de Lurdes, on aparquem el cotxe. Passem pel davant de la porta del Santuari i, una mica més endavant, baixant uns esglaons, girem a l’ESQUERRA i seguim per sota unes arcades.
Continuem aquest camí, que es converteix en pista fins a arribar al Cementiri. Passem pel davant del Cementiri, i quan s’acaba la paret girem a DRETA i resseguim pel corriol que voreja el Cementiri. Anem carenejant i en arribar a una antena de comunicacions deixem el corriol fresat i seguim a L’ESQUERRA un de menys marcat.
En arribar a una torre metàl·lica de la llum prenem el camí de L’ESQUERRA, que passa per darrere del Camp de futbol. En arribar a la carretera girem A DRETA, pel marge, i a uns 100 metres neix una pista ampla a mà ESQUERRA en un pendent suau que agafem, i ja no deixem aquesta pista ampla fins a arribar a Sant Pere del Grau.
Ara prenem el camí que surt a LA DRETA del davant d’una porta de garatge metàl·lica que porta la inscripció de “Grau” i passem pel davant d’unes corts. Trobem una cruïlla i anem a l’ESQUERRA, i seguint la pista, en una corba veiem un rètol que diu “Cadira d’en Galceran”, entrem al bosc i, al cap d’uns 15 metres, veiem una pedra gran i llarga que és la ja esmentada cadira.
Retornem a la pista i continuem, però poc, ja que al cap d’aproximadament 150 metres, marcat amb una fita de fusta, surt un corriol a DRETA que hem de seguir. Anem baixant, i en una petita placeta agafem un camí un pèl amagat que surt de la DRETA amb uns esglaons (NO agafar la torrentera).
Trobem una cruïlla i seguim recte amunt, fins a trobar a la dreta del camí una tapa del clavegueram. Atenció, perquè a pocs metres a l’ESQUERRA, s’enfila un corriol que agafem i ens porta al Roc Foradat. Seguim, i a la propera cruïlla fem ESQUERRA i pugem per unes pedres que fan com uns escalons malgirbats. Més endavant el camí s’obre, i en una esplanada seguim RECTE.
Seguim per la pista ampla fins que es bifurca, agafem el camí de la DRETA i si ens fixem al fons ja es veu l’ermita de Sant Sebastià. Ara ja veiem Prats de Lluçanès al davant, majestuós entre verds camps. Al final de l’ermita hi ha la rectoria i una rampa ens porta al camí de sota que seguint a ESQUERRA i sense deixar-lo ja ens portarà a una rotonda dintre el nucli urbà de Prats, estem al final del Carrer Pinós.
Prenem el segon carrer que trobem a la nostra Dreta i a la primera cruïlla, abans de la fàbrica d’embotits, girem a DRETA en direcció al safareig comunitari del poble. En arribar al final del carrer el trobarem tot seguit. Ara, tornant del safareig, seguim recte, recte fins a trobar una casa feta de totxana. Deixem la casa a la nostra esquerra i pugem RECTE pel corriol pedregós fins a arribar a la Plaça Vella. Seguim, i ara estem al carrer de Josep Cirera, al final GIREM A DRETA i en uns cent metres tenim la Capella de la Bona Sort.
Tornem enrere i seguim recte; estem al Carrer Major, gairebé tocant la Carretera, tenim el Forn Vilamú on ens podem proveir de bona coca típica d’aquí, i girant a ESQUERRA ens arribem a la Plaça Nova o de l’Ajuntament, on podem comprar bons embotits i botifarres.
Tornem a pujar i continuem pel Carrer Major fins a l’Església i, just abans de l’Església, prenem un carreró estret que es diu el Cantó del Botiguer. Passem el CAP i girem a l’ESQUERRA fins a l’Ajuntament. I en arribar a una plaça gran, prenem el Carrer del Marçal que puja cap a la carretera o l’Avinguda de Pompeu Fabra, GIREM A DRETA i seguim per la vorera fins que veiem la Caserna dels Bombers, i pujant a ESQUERRA arribem al Santuari de Lurdes on tenim el cotxe aparcat.
Per acabar d’arrodonir el dia podeu quedar-vos a fer un bon àpat al restaurant de sota mateix de Lourdes, Can Quicu i segur que no us en penedireu.
