Ruta: Les escletxes del Papiol

Josep Grau.  MONTALTREK
839

Ara que el temps encara convida a sortir anirem fins al Baix Llobregat i, en una excursió matinal i tranquil·la. Fent-la gaudirem d’aquest fenomen de la naturalesa que consisteix en l’obertura d’unes escletxes que creen un passadís transitable d’entre 10 i 20 metres d’alçada de roca viva. Si n’és de forta la naturalesa!

Com ja hem dit, es tracta d’una sortida matinal, curta i agradable. Sobretot durant la tardor, quan el sol ens acarona, però sense enviar-nos tota la seva intensitat.

Escletxes de Papiol: És el resultat del desplaçament de blocs calcaris de les capes superiors del sol, ja que a sota hi ha roca més dura. En fracturar-se, es va crear un pendent per on va lliscar la part superior, de manera que es van formar obertures i, en conseqüència, els passadissos entremig.

També és un dels punts on en el Miocè es van trobar les plaques marines de fòssils coral·lins i les continentals per dipòsits de riu i, en xocar, es van fracturar els blocs. Tot i això, el nostre desig no és fer un article de geologia, sinó que anirem a gaudir de la singularitat del lloc i caminar.

En total tenim quatre escletxes, totes molt a prop les unes de les altres. Tenen una alçada d’entre 10 i 20 metres, perfecte pels principiants en l’escalada. L’espectacularitat d’aquest paratge fa que estigui protegit com Patrimoni d’interès geològic i turístic.

Ermita de la Salut: Situada en el terme del Papiol. És, de fet, el lloc on se celebra un aplec cada any durant el segon diumenge de setembre. També és molt apreciada pels veïns de Valldoreix, els quals també hi organitzen un aplec el 12 d’octubre.

Al principi l’ermita va ser erigida com a parròquia dels masos que hi havia escampats per Collserola. Més endavant, l’edifici preromànic del segle IX, que consta d’una sola nau amb un absis, va ser allargat i reformat cap a finals del segle XII,de manera que és considerat d’estil romànic. De l’Ermita de la Salut cal destacar la bellesa de la porta de fusta amb treballs de forja incrustats.

Puig Madrona (341 metres): És considerat l’últim cim de la serra de Collserola. Hi trobem un vèrtex geodèsic i una torre de guaita de 16 metres. A part, també es coneix l’existència d’un poblat ibèric a dalt del turó.

Des del cim gaudim d’unes bones vistes del Vallès, amb Montserrat i Sant Llorenç del Munt com a teló de fons i, per una altra banda, també tenim el Tibidabo.

Itinerari: Circular | Durada: 2 h 15 min. | Desnivell: 325 m | Distància: 7,7 km | Època: Tot l’any
Track: Escletxes del Papiol i Puig Madrona (341 m) (Autor: Sandra Ole)

COM ANAR-HI?

Iniciem el recorregut al Papiol: pugem per la carretera de l’avinguda de la Generalitat, fins a trobar una rotonda pintada a terra. Allà prenem el carrer del Carme -que surt davant nostre- i el seguim fins al final, a l’aparcament de les Escletxes de Papiol (el qual està indicat des del centre del poble).

Comencem a caminar per la pista que hi ha al final de l’aparcament -cap a l’est- i, passats uns 200 m, una mica abans de la Font de les Escletxes, girem a l’esquerra. Aleshores trobarem un pal que indica el G02 – Ermita de la Salut i seguim aquesta pista ampla, sense deixar-la.

Arribem a un collet, al que hem de parar atenció, ja que a la tornada ens serà útil. Seguim les indicacions del rètol cap a l’Ermita de la Salut i, al cap de poc, trobarem la zona de pícnic i l’ermita.

Després de gaudir de l’edifici romànic i fer una pausa, seguim recte i prenem el corriol que hi ha just al darrere de l’absis de l’ermita, que s’enfila ràpidament i una fita ens indica que és el PR-C35. El corriol desembocarà a una pista ampla que seguirem a l’esquerra i, en veure l’antena, estarem al cim del Puig Madrona.

Quan hàgim gaudit d’una vista esplèndida, seguirem recte. Entrarem al bosc que hi ha davant nostre i, al cap de pocs metres, trobarem un cilindre fet de totxanes, com si protegís un pou. Quan ho veiem sabrem que estem en el bon camí.

En arribar a una clariana veurem un gran dipòsit d’aigua a la nostra dreta. Baixarem i prendrem la pista de baixada. Tot just després de la primera corba a l’esquerra que trobem -en la qual hi ha una torre d’alta tensió- entrarem al bosc i baixarem pel dret. D’aquesta manera, travessarem un camí i el segon que trobarem serà molt ample. Aquest últim l’haurem de seguir a la dreta.

Quan arribem a la primera cruïlla, on trobarem una torre de la llum pintada a la part inferior en blanc i vermell, haurem d’anar a la dreta en un rètol que ens indica l’Ermita de la Salut. Un cop hi hàgim arribat, seguirem pel mateix camí que hem pujat uns 200 m fins a la primera cruïlla, on girarem a la dreta i seguirem l’indicador de Ca n’Esteve de la Font.

Quan arribem a la carretera asfaltada girarem a l’esquerra fins a entrar al poble i, quan arribem de nou a la rotonda pintada a terra, agafarem el carrer del Carme fins al final i arribarem a l’aparcament on tenim el cotxe, però… encara no és el final de la sortida, ja que agafarem el camí que s’enfila lleugerament al principi de l’aparcament i, en menys de 100 m, haurem arribat a Les Escletxes.

De fet, hi ha 4 escletxes: La primera és la que, en arribar a una placeta de sorra, ens queda davant. Aquesta és força ampla i és la més concorreguda, per aquest motiu l’anomenen “la rambla”. La segona queda uns 30 m abans de la primera i 10 m a l’esquerra, entre la vegetació. És la més estreta, també la que dona més la sensació d’aventura. La tercera és força profunda, pel que recomanem només observar l’entrada. Està al costat dret d’una torre elèctrica. Per arribar-hi, pel camí que hem pujat veurem un corriol que duu a una torre elèctrica i, al cap d’uns 20 metres, a la dreta ens quedarà l’entrada a l’escletxa. A la quarta hi podem arribar si agafem el carrer del Carme i, en el primer revolt a mà dreta, agafem el corriol amagat que, un cop l’hàgim descobert, ja veurem l’escletxa.

Ara sí que, després d’haver gaudit de les Escletxes de Papiol, podem donar la sortida per acabada.

COMPARTIR