Aquest mes visitarem el tresor més antic i preuat de la vila d’Argentona, la Via Sèrgia; que des d’ abans de Crist unia Mataró amb Granollers i Vic. La caminada és curteta; surt del Bell Recó i va pujant suaument, fins a arribar al coll de Parpers.

Bell Recó: Can Navas. Aquesta finca que actualment es dedica a celebracions de noces i esdeveniments, va ser construïda l’any 1940 i es van tardar 12 anys en la seva construcció. El tret especial que dóna una personalitat a la finca són els vitralls del primer pis i la cúpula, decorats per Josep M. Sert amb figures gegantines.

Via Sèrgia, Calçada Romana: Els romans foren els primers a construir “massivament” vies, carreteres i carrers empedrats i amb desaigües per conduir les aigües de la pluja. Aplicant tècniques apreses dels perses, egipcis, micènics i grecs. Hi havia diferents tipus de vies, però bàsicament constaven de 4 parts:

• Pedres grosses, formaven els fonaments i els murs de contenció laterals.
• Pedres més petites, barrejades amb calç i sorra, omplien les escletxes i feien un pis força pla.
• Una mena de grava piconada, amb sorra i calç, deixava el terreny ben pla per a poder incrustar les lloses o l’empedrat, segons el tipus de via.

La Via romana de Parpers comunicaria, Iluro (Mataró) amb Semproniana (Granollers), per on passava l’antiga Via Herculea, vorejant la riera d’Argentona i passant pel nucli de la població.

La Via Sèrgia, de la qual es conserva un quilòmetre a Argentona, unia: Vic – Caldes de Montbui – Granollers – La Roca del Vallès i Mataró. El nom de Via Sèrgia li prové del cònsol romà Manius Sergius, que va manar construir-la entre l’any 110 i el 120 aC (Segle II aC).

COM ANAR-HI

Deixem el cotxe pels voltants del Bell Recó (Argentona) i prenem el rial que hi ha després de la placeta del davant del Bell Recó cap a LA DRETA, en direcció muntanya. Seguim aquest rial ample i passats uns 150 metres, veiem a la dreta que el camí s’eixampla i si ho mirem bé, veiem que hi neix un corriol estret que baixa decidit cap a la riera; també si ens hi fixem, un dels pins que està tocant el camí per la banda dreta, té un tall profund a l’alçada d’un metre i a quasi tota l’escorça; hem de prendre aquest corriol.
Travessem la riera i trobem una cruïlla, i prenem el camí de LA DRETA. Més endavant trobem quatre camins, nosaltres els ignorem i seguim recte.

Uns 200 metres més amunt, en una placeta, el camí es bifurca i hem d’anar A LA DRETA, el corriol fa una corba força pronunciada. Anem pujant i travessem un bosquet amb alguns pollancres molt alts i separats; Després d’un repetjó, hem de continuar pel camí que venim i que es desvia cap a l’esquerra.

Hem entrat en un sot o torrentera, i aquí és a on comença el que queda de la Via Sèrgia. Observeu al costat esquerre i el mur que hi ha és el cim de la Via, nosaltres estem caminant pel que serien els fonaments.

De tant en tant, veureu una “finestreta” a mà esquerra, si en aquest punt mireu a la dreta, veureu que n’hi havia un altre i això és el desaigüe que passava per sota de la via, que recollia l’aigua de la pluja per un costat i, per sota la Via, l’enviava a l’altra banda.

A mig camí, trobarem un pont de l’època, val la pena que baixeu i mireu la construcció de l’arc de sota.

Ja a la part alta, quasi tocant al Coll de Parpers, podreu veure un tros arreglat fa uns anys per l’Ajuntament d’Argentona en què s’observa la gran amplada de la Via en aquest punt, els murs laterals que fan de llit a la Via i els desaigües que travessen per sota. Ara podem assaborir davant nostre el que varen fer avantpassats nostres, fa més de 2.000 anys.

Per completar la sortida, si continuem arribarem al cap de poc a l’antiga carretera C-1415 que ens porta al Coll de Parpers. La tornada la fem pel mateix lloc que hem pujat i tindrem l’ocasió de continuar observant el que queda d’aquesta important obra de comunicació del temps dels romans.