Per conèixer com és el nostre Maresme, sense ornaments i en una sortida tranquil·la, anirem a Sant Cebrià de Vallalta. Seguint aquesta ruta, ens trobarem amb un bosc d’alzines, hortes de conreu, camps d’herba verda i un riuet inclòs, que si tenim sort el veurem baixar com si fos part d’un pessebre.
Can Mates és una ermita a una posició elevada, tocant el camí, que ens indica que hem arribat a aquest mas. El Mas va ser donat pels francs al militar Matas, pels seus esforços en la conquesta franca de la Marca Hispànica.
Sant Andreu de l’Arboceda és el punt de destí de la nostra sortida. Era la capella de l’antic veïnat de la serra de Can Carreras –coneguda antigament com l’Arboceda-, que va tenir un paper rellevant del segle XI al XIII. A partir de l’any 1235 ja trobem les primeres edificacions a la plana, tocant al mar del que seria l’embrió de la futura Calella. Des d’aquell moment, els habitants dels masos es van desplaçant cap al pla de tal manera que a principis del Segle XX ja no hi queda cap habitant. Actualment està en procés de reconstrucció pel grup “Amics Escoltes del Montnegre”.
Passarem per dos collets: Coll de l’Era d’en Mora i Collet de Sant Andreu. Ens caldrà recordar aquests noms per saber a on ens trobem de la nostra ruta.
COM ANAR-HI?
Iniciem el nostre recorregut a Sant Cebrià de Vallalta; si venim del costat de Sant Pol, al principi del nucli urbà, travessem un pont que és la riera de Sant Andreu, passat aquest pont, entrem al primer carrer a la dreta que és el carrer Matas i l’enfilem pel rial uns set-cents metres fins a una cruïlla d’on surten tres camins, aquí aparquem el cotxe. No agafem el primer camí que surt a la dreta, sinó que ens endinsem un xic mes i allà a on es bifurca agafem el camí de LA DRETA i observem que Can Goita, la casa abandonada, queda a la nostra dreta i sobre nostre.
Continuem el camí i passem per Can Mates, on ens contempla l’ermita, Can Pau Bacs i les runes de Can Llort. Seguim el camí, fins que aquest desemboca a un rial més ample; aquest punt és el Collet de l’Era d’en Mora, des d’aquí és on tindrem les millors vistes sobre el mar, aquí GIREM A L’ESQUERRA.
No deixem aquest camí ample fins arribar a la carretera asfaltada que puja de Calella, travessem la carretera i seguim per un camí molt dret i costerut que s’enfila decidit cap al Puig de Sant Andreu.
Arribats a una corba a l’esquerra, al davant nostre, deixem un camí que diu “Collet de Sant Andreu” i seguim per la pista ampla que anem pujant.
Arribem a Sant Andreu de l’Arboceda i veiem la capella en procés de reconstrucció. Per aquets indrets es troben bolets. Després de fer les fotos de record, continuem el camí i uns cent metres més amunt, girem a L’ESQUERRA i un corriol ens mena al Collet de Sant Andreu, que és una placeta gran amb un muret i un mapa indicatiu de la ruta.
Seguim cap a la dreta, però atenció: hem d’agafar un caminet A LA DRETA que s’enfila entre la pineda (No seguir la pista forestal ampla). Anem pujant per un camí ben fresat enmig dels pins.
Poc abans d’arribar a la Creu dels Tres Termes, comença el Camí de les Torrenteres que surt a MÀ ESQUERRA i és per on hem de fer la tornada (en cas de què arribeu a la Creu dels Tres Termes, tireu una mica enrere per on heu vingut i trobareu l’inici del camí).
Hem d’anar seguint-lo i en trobarem d’ample a la nostra esquerra, que hem d’ignorar i no deixar el principal pel que anem baixant.
Travessarem una zona boscosa amb grans arbres i que passa pel costat d’una riera gairebé seca, bastant més avall. Encara molt més avall passem pel costat d’una casa que sembla un castell modern, amb una torre de guaita quadrada i els seus merlets; estem a Ca l’ Utrillo i ja estem a prop del final del recorregut.
Continuem baixant i al cap de poc ja entrem als carrers amb asfalt de la urbanització, que seguint-los ens tornaran a Can Goita i serà el punt i final del nostre itinerari.
