Sovint parlem d’emocions negatives, però d’entrada les emocions són sempre positives, no importa el color que tinguin.
Les emocions estan integrades al nostre cos i ment des de fa molts milers d’anys d’evolució, per tal de millorar l’adaptació a l’entorn i afavorir la nostra supervivència. Són unes eines essencials per sobreviure i per a la convivència social, però si no les sabem gestionar, ens intoxiquen l’ànima i ens porten cap a l’estrès, l’ansietat i altres problemes de salut mental.
Les podem imaginar com sentinelles d’una fortalesa, que corren a avisar-nos tant si s’atansa un perill com una comitiva d’amics carregats de regals. Missatgers que hem d’escoltar i actuar en conseqüència, no pas repetir els seus missatges com lloros o congelar-los.
No hi ha emocions bones i dolentes. Totes són naturals i són les nostres aliades si ens permetem reconèixer-les, sentir-les i processar-les. Les emocions bàsiques són sis: la ràbia, l’alegria, la tristesa, la sorpresa, el fàstic i la por. Els colors primaris de l’ànima.
La ràbia, una emoció que actualment a la nostra societat està molt estigmatitzada, ens porta a clarificar situacions i saber posar límits. La tristesa és un camí cap a la reflexió i l’acceptació. La por ens protegeix i ens ajuda a sobreviure. L’alegria ens impulsa cap a l’exploració. La sorpresa ens porta a la curiositat, que és un gran motor per avançar en qualsevol àmbit. El fàstic ens aparta d’allò que no es pot menjar i de les coses que ens desagraden.
Les emocions són quotidianes, ens acompanyen cada dia i en cada moment, i es manifesten en el cos. Però de vegades es desborden i ens fan sentir molt malament. Llavors és quan comencem a parlar d’emocions negatives i les voldríem esborrar del mapa. El que cal és identificar-les, acceptar-les i processar-les.
Què ens passa quan rebutgem emocions? Que ens compliquem encara més la vida. Com podem afrontar les tempestes emocionals? Una resposta està en l’escriptura terapèutica, que és una eina molt eficaç per explorar, entendre i treballar les emocions.
Ell primer pas sempre és l’autoconeixement. Pensa en les sis emocions bàsiques i escriu sobre aquestes preguntes: Tens dificultat amb alguna d’elles? Quina et costa més de gestionar? Quines acceptes i quines rebutges? Com, quan i on les sents?
