Com tot mamífer, els porcs senglars són éssers sensibles, sociables i amb característiques individuals úniques. Poden patir dolor, angoixa i por, i poden sentir alegria i benestar; gaudeixen jugant i explorant i se senten a gust compartint experiències amb els seus familiars i companys. A més, han viscut als nostres boscos des de sempre, aquí tenen el seu hàbitat natural i la seva llar.
Però no volem conviure amb ells. Molesten. Al llarg dels segles els hem anat expulsant de vastos territoris on ara hi tenim ciutats, granges i conreus, hem desestabilitzat el seu ecosistema fragmentant-lo i exterminant-ne conscientment els predadors i hem convertit els espais naturals en parcs temàtics per al nostre gaudi. I ara resulta que ells, fills de la natura a la que hem donat l’esquena, són el problema.
La llei obliga a què les administracions públiques controlin les poblacions d’animals amb mètodes ètics, però les matances no s’aturen: les cruels batudes de caça omplen de sang i dolor els nostres boscos, i les úniques alternatives que de tant en tant s’apliquen prenen la via fàcil: captura amb gàbies i sacrifici. Sistemes bàrbars que, a més, diversos estudis indiquen que no funcionen.
Hi ha alternatives respectuoses i ètiques, però cal valentia política per aplicar-les. Les vacunes anticonceptives són el mètode que s’ha mostrat més eficaç, però incomprensibles traves administratives fan que no el tinguem a l’abast. Conscienciar la ciutadania, adaptar la gestió de la brossa, gestionar la vegetació, emprar tanques elèctriques, controlar les fonts d’aliment, habilitar espais amb fruiters i abeuradors bosc endins: combinar aquests sistemes funciona i hauria de ser suficient si hi destinem recursos i augmentem, una mica només, la nostra tolerància.
