Quan els peixos mosseguen l’ham, i aquest els perfora la boca, no sentim cap crit, i tampoc sentim res quan, un cop al cistell, veiem com intenten glopejar aigua i només aconsegueixen que l’aire circuli per primer cop per les seves brànquies. Són éssers estranys, molt diferents a nosaltres, i ens costa interpretar les seves reaccions o empatitzar amb ells.
La ciència, no obstant, és concloent: els peixos disposen de nociceptors, processen les sensacions doloroses de forma complexa i el seu comportament es veu alterat pel dolor. En realitat no hi ha res extraordinari en això, ja que el dolor constitueix la base sobre la que els animals aprenen a evitar el perill.
De fet, les investigacions dutes a terme a les últimes dècades mostren que els peixos tenen unes característiques molt superiors a les que podem intuir: no només senten dolor, sinó que són éssers sociables, sensibles i amb personalitats diferenciades. Són capaços de recordar interaccions socials ―positives i negatives― amb altres peixos, es distingeixen perfectament entre ells i fins i tot els hi resulta agradable rebre i donar carícies. Algunes investigacions apunten a que podrien tenir consciència, i de fet s’ha demostrat que almenys algunes espècies són capaces de reconèixer-se davant d’un mirall, fita en l’autoconsciència fins ara només atribuïda a grans simis, elefants, cetacis i determinades espècies d’aus.
Sí, són diferents a nosaltres, però això no significa que no sentin un dolor insuportable quan mosseguen l’ham, que no pateixin angoixa i desesperació quan són capturats per les xarxes d’arrossegament ni que es lliurin de patir llargues agonies doloroses quan els ofeguem fora de l’aigua. Hi ha alternatives saludables al consum de peix, per què no considerar-les?
