A l’Ajuntament del Masnou, com a totes les administracions públiques, estem patint una situació complicada des del punt de vista econòmic. L’ensorrament dels ingressos aquests darrers anys ha comportat un esforç de reestructuració del pressupost municipal que l’anterior govern ja va començar a fer des de l’inici del mandat.
En aquest últim exercici, a la caiguda dels ingressos s’hi afegeix la rebaixa de les transferències de l’Estat (participació en els tributs de l’Estat), i les subvencions de la Generalitat que no havien arribat: tot i tenir-les signades no han entrat en els ingressos del 2010, ho han fet en els del 2011. A més, l’augment de les previsions d’insolvència ha mermat de forma significativa els comptes municipals: 314.000€ que són fruit de les facilitat de pagament que l’ajuntament ha donat a les persones i empreses que ho han sol·licitat (més de 700.000€) i que avui resten el resultat pressupostari però que funcionen en forma de guardiola, ja que en els propers exercicis apareixeran com a romanents.
Per fer les coses bé, es va encarregar una auditoria a l’exercici 2009 i es varen detectar diferents partides d’exercicis que calia netejar de la comptabilitat (partides duplicades i subvencions que no han arribat mai ), a més d’un forat per malversació de més de 380.000 € del que el govern anterior de CiU no n’havia estat al corrent.
Per tot això, l’exercici 2010 es tanca amb un dèficit pressupostari de 1 M€.
El dèficit real del exercici 2010 és de 511.000€, però si tenim en compte les subvencions de la Generalitat que finalment han arribat ja ben entrat el 2011 i les taxes de telefonia mòbil que en aquest moment estan pendent de resolució per un contenciós administratiu, el dèficit real de l’exercici es reduiria a 191.000€.
Així doncs No es pot afirmar que l’Ajuntament està en situació critica, però donada la conjuntura actual, cal seguir amb les mesures d’estalvi i contenció de la despesa corrent.
L’ajuntament del Masnou, com la majoria de famílies, demana crèdits per poder fer front a les inversions. La diferència és que mentre per les famílies les hipoteques representen normalment el 500% dels ingressos anuals, per l’ajuntament aquest endeutament representa menys del 82%. Les administracions locals tenim un límit de endeutament del 110% sense haver de demanar autorització a la Generalitat de Catalunya, que s’ha vist reduït al 75% pel decret de estabilitat pressupostaria.
És veritat que aquets darrers anys (2003-20011) aquest endeutament ha augmentat, però no és menys veritat que l’augment de les inversions, i en conseqüència del patrimoni municipal, ha augmentat de forma espectacular en més de 38 M€ (escoles bressols, pisos de promoció municipal, urbanització de carrers, millores en l’enllumenat públic, jardins, places, instal·lacions esportives, i equipaments com Els Vienesos, Roger de Flor o la nova Biblioteca municipal, etc….). Ara som molt més rics en patrimoni que fa vuit anys.
Tota aquesta inversió s’ha fet amb 19.3M€ (Passius financers), 3,9M€ de quotes urbanístiques, aprofitaments urbans, contribucions especials 2,5M€ d’Altres i 12,8M€ de Subvencions d’altres administracions (Diputació, Generalitat, Estat Central i Fons Europeus). Aquests 12,8M€ no haurien arribat mai al Masnou si des de l’ajuntament no haguéssim fet l’esforç inversor que hem fet durant aquesta vuit anys.
Cal dir que l’endeutament resta recursos a l’ajuntament per l’obligació que té d’amortitzar aquests deutes, i llastra els propers pressupostos municipals, però si ho comparem amb l’any 2003, les amortitzacions representaven el 10,22% del pressupost i avui representen el 8,55%. Per tant, aquest esforç és significativament menor del que era a l’any 2003, i el Masnou disposa de més i millors equipaments per beneficiar els nostres ciutadans.
