En els darrers mesos i per la meva condició de membre d’Òmnium he tingut la sort de tractar amb gent que està tirant endavant noves iniciatives en el camp de la cultura a Mataró. Estic pensant en el bar El Públic, la gent de Llegim i Piulem o la nova llibreria Dòria Llibres. Són en només una mostra, i per tant me’n deixo molts, disculpeu-me. Tots ells tenen en comú que en els darrers temps s’han animat a dedicar temps o diners, o totes dues coses, en iniciatives relacionades amb la cultura, i que estan tenint èxit, tenint en compte que aquesta paraula en el món cultural té un abast molt relatiu.
Quan parles amb la gent que hi ha darrere d’aquests projectes, hi veus, o jo hi veig, una espurna als ulls. Suposo que és la passió o les ganes de fer quelcom que sents que val la pena. Això té, sens dubte, molt de mèrit. Però també he tractat amb persones que treballen en entitats amb molts anys al darrere. Penso en la Sala Cabanyes, el Museu Arxiu, el Foment, la Biblioteca de la Caixa Laietana, aquí per força me n’haig de deixar moltes, disculpeu-me de nou.
En aquestes persones també he vist aquesta il·lusió, aquesta espurna que en dic una mica romànticament. En ambdós casos, noves i velles entitats, es tracta del que s’anomena la societat civil, aquesta paraula que entre tots hem gastat de tant fer-la servir, però que existeix, i que per molts anys. I no sé si per sort o per desgràcia però és aquesta societat civil, de la qual Òmnium orgullosament forma part, la que, sí o sí, haurà de tirar del carro aquest any 2013 que acabem de començar. Bon any a tots.
