Aquest darrer any tots hem fet un petit màster en economia. Ara, conceptes com objectiu del dèficit o prima de risc ens són familiars. La crisi econòmica ha estat i serà una de les principals preocupacions del país. Els economistes tampoc preveuen una millora de cara el 2013, per tant, la desesperança engolirà un mica més la societat catalana. Per això, davant d’aquest abisme, no podem oblidar un concepte, del qual Catalunya n’és especialment rica: el capital humà.
D’una de les coses que Catalunya sempre n’ha tret pit ha estat de la seva xarxa d’entitat socials i culturals escampada arreu del país, en definitiva, de l’activisme de la societat civil. Però si hem de fer autocrítica, cosa que de vegades ens manca, també emborratxades per la bonança, les associacions hem comès, en més o menys mesura, dues faltes: primer, viure amb certa dependència econòmica de les ajudes administratives, sense treballar la recerca d’altres fonts de recursos; i, en segon lloc, actuar generalment en solidari, com ceps alineats que cada un ocupa la seva exclusiva parcel·la de terra. Quantes associacions celebren/celebrem els ‘propis’ premis, la ‘pròpia’ festa, organitzem els nostres ‘propis’ actes… sense tenir en compte la possibilitat de compartir esforços amb alguna altra entitat.
La crisi ha portat moltes penúries, però també ens hauria de deixar moltes lliçons. Les entitats ara no disposem de gaires recursos econòmics, però mantenim el capital humà: persones amb creativitat disposades a fer coses. I afortunadament, la diversitat d’associacions construïdes durant la bonança, ens permet múltiples combinacions de col·laboracions. I és que potser una entitat té excés de voluntaris, una altra disposa de local i una altra coneix bons conferenciants. En definitiva, si volem obtenir fruits, ara és el moment que cada entitat estengui les seves branques com una parra i comenci establir tramats. La suma d’esforços, sense dubte, ajudarà a fer país.
