De nit. Corro per la vorera darrere d’un noi. Reconec el jardí de davant de casa del meu germà, però no sé identificar l’edifici on viu. Miro les entrades i cap d’elles em sembla la bona. El noi entra decidit en una de les portes. Encara que no el conec de res m’inspira confiança i el segueixo. Des del llindar em giro, les llums del carrer no estan enceses i no hi ha guarniments de Nadal. És el pis del meu germà, però ell no hi és i el trobo a faltar. El jove desconegut s’ha convertit en un japonès de mitjana edat. Porta un vestit tradicional de la seva cultura i els cabells llargs recollits damunt del clatell. Sembla una geisha. Es mou amb parsimònia, arregla els coixins del sofà amb precisió i encén una vareta d’encens. Observo com les seves mans, estilitzades i fortes, acaronen els objectes, les imagino damunt de les meves espatlles i la meva panxa. Ell manté els ulls damunt dels objectes que toca, jo sento la dolçor de les seves mans. No em recordo del meu germà, fins i tot oblido que soc al seu pis. Em sembla que és casa nostra i que el japonès és el meu home. Em pregunto si està casat. Al seu costat em sento plena de pau i de llum.
(…)
Juguem al vessant d’una muntanya escarpada, amb unes roques gegants i bardissa que ens arriba fins al coll. Som quatre: dos joves, un home de mitjana edat i jo, i l’avi que va al davant, el pastor de tota la vida. L’acompanyem amb la il·lusió de protegir-lo, quan és fort com un roure i tresca millor que tots nosaltres. Veig que grimpa per una roca i no puc evitar dir-li “vigileu!”. “Que no ho veus que soc una cabra, carallot”. Al voltant del vell crepita la llum. Entenc que no té sentit seguir-lo, no tinc ni idea de cap a on fer la següent passa.
(…)
Més que pensar en els dos somnis, escolto què em volen dir. Són missatgers de la nit, que ens poden il·luminar el dia. Els somnis treuen materials de les ombres en un llenguatge diferent, oníric. Escolta’ls i aprendràs a traduir les seves imatges, són uns grans aliats de l’autoconeixement.
Què et proposo avui? Que tinguis una llibreta al costat del llit per anotar el que recordis al despertar. Somiar és sa i necessari, i anar entrant en el llenguatge dels somnis, molt terapèutic.
Bones Festes i que els somnis t’acompanyin el 2024!
