Josep M. Subirachs (Barcelona, 1927-2014), va ser un artista polifacètic. La seva àmplia i variada producció inclou escultures, pintures, dibuixos, gravats, litografies, cartells, tapissos, escenografies i dissenys de joies i de medalles. A la exposició que es podrà veure al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar fins el 23 de febrer, mostra l’evolució estilística d’un dels exponents més representatius de l’art català de la segona meitat del segle XX.
Dels quinze als vint anys va treballar com a aprenent al taller de l’escultor Enric Monjo, amb qui adquirí molts coneixements tècnics. Format en la tradició noucentista, molt aviat es distancià d’aquell punt de partença per configurar el seu propi llenguatge, caracteritzat per una figuració expressionista. Posteriorment, derivà cap a l’abstracció, essent considerat escultor emblemàtic de l’avantguarda catalana de postguerra. Després de l’etapa abstracta, Subirachs va tornar a la figuració. L’obra monumental va ser la que li valgué el reconeixement públic i consolidà el seu prestigi. Destaca el conjunt escultòric que realitzà a la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família.
