Etiqueta: Jugant a escriure
Obvi
Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l’evident.
No és el primer...
Tres dècades després
Quan aquest article arribi a les vostres mans o —potser hauria de dir millor— els vostres ulls hi dipositin la mirada, haurem sumat un...
I els partisans van prendre la N-2
Escriptor, polític, filòsof i un dels fundadors del Partit Comunista Italià. Va viure a cavall entre finals del segle XIX i gairebé mitjans del...
Caritat subcontractada
Quan era petit, als carrers hi havia menys cotxes i en creuar-los notava les llambordes sota els meus peus. Quan era petit, els dissabtes...
Del pecat a la redempció
Un dia, pensant en el que la seva figura té de repressió per al fidel, vaig escriure “És pecat tot allò que hom cap...
La solidaritat del País passa per la sensibilitat del Maresme
La televisió ha estat quelcom que durant les meves diferents etapes a la vida he anat seguint de manera desigual. És a dir, si...
I del burca, què en fem?
Si un símbol pot exaltar l'ànim de qui l'exhibeix, també pot enlairar l'ira de qui el contempla. Amb aquesta reflexió i un clam a...
La puteta i la ramoneta?
No hi ha polític ni política capaç de fer a tothom content. Això és d’un tal fonament com que els mercats setmanals que trobem...
La realitat de la tragèdia
Avui m’he llevat a les cinc de la matinada. Cada dia surto més d’hora. La calor m’aixafa el cos fins a fer-me perdre les...
La Catalunya assembleària
A les assemblees hom hi va a deliberar amb una finalitat molt concreta que és la d’acabar prenent acords. Si després, però, no hi...