Taper

Jaume Vellvehí.  laraconera.blogspot.com
682

Hi ha oficis ben desconeguts, generalment artesanals o vinculats al món rural. De paraires, segadors, boters, esclopers, moliners o tapers, avui ja no en queden.

L’ús del suro per fer taps arriba des del nord de Catalunya per l’Empordà estenent-se per la Selva i el Maresme a partir del segle XVIII. Aquí, és a Tordera i Arenys on l’activitat té especial rellevància. A Tordera a més, cal afegir que entre els segles XIX i XX, pren importància la producció de cava. Cap al 1890 s’hi funden les que seran les primeres caves del Maresme de la mà de Pere Ros i Esteve Adroher fins que entrat ja el segle XX naixeran a Tiana i Alella les caves Parxet, Roura o Jaume Serra. Es produirà, doncs, una coincidència temporal de l’esplendor dels tapers amb el de les caves.

La importància de la indústria tapera torderenca és evident fins al punt que s’exportà a França. Entre 1870 i 1951 consten 37 indústries taperes que, pel cap baix, podien ocupar fins a quatre operaris cada una. El col·lectiu dels tapers fou important i organitzat; tenien fama de “bon vivants” i el 1904 van crear la Societat Coral El Reflector. Els tapers en treballar, com els pagesos eixarcolant els camps i tants altres oficis perduts, cantaven. I amb ells s’han oblidat les seves tradicions. Cants populars, com cantaven els paraires cardant la llana o perxant-la: Lo paraire no val gaire / més poc val l’emborrador / més m’estimaria un sastre / si no fos tan mentidor; o els tapers: Ai, mares, si teniu filles no les deu a cap taper / perquè al cap de la setmana / ja no tenen cap diner.

Avui, no imaginem un informàtic cantant com cantaven els tapers de Tordera aquells versos…: I si l’orinal s’esquerda / O bé s’hi fa algun forat / El posem a la finestra / a l’eixida, o bé al terrat / I l’orinal ha demostrat / Ser un objecte d’utilitat  / I l’estimem per lo que val:/ Visca la gesta de l’orinal.

COMPARTIR