Atès el malestar generat per la globalització neoliberal han aparegut moviments, tant d’esquerres com de dretes, que qüestionen el funcionament del sistema democràtic liberal.
Per un cantó hi ha moviments progressistes amb visió universalista que s’oposen al sistema actual per considerar-lo antidemocràtic i injust. Dins d’aquests moviments hi ha els que combinen el concepte de pàtria, el nacionalisme inclusiu, amb el cosmopolitisme i la necessitat de trobar solucions justes tant als problemes locals com als globals.
En la vessant oposada han aparegut moviments conservadors i d’extrema dreta que per buscar protecció davant la globalització i la immigració volen tancant-se dins del país, recuperar un passat “gloriós” i tenir el control de la presa de decisions. Aquests moviments reactius s’adrecen bàsicament als perdedors de la globalització, però també a classes riques i educades.
A més s’està produint un altre fenomen: creix el nombre de països que opten per l’autocràcia com a sistema polític. Atesa la impotència per resoldre problemes com ara la immigració o el control de l’economia a causa de la seva globalització, amaguen la seva incapacitat recorrent a endurir la llei, l’ordre i la promesa de recuperar la “grandesa del passat”. Són demagogs autoritaris com: Putin a Rússia, Erdogan a Turquia, Duterte a les Filipines o Modi a l’Índia. També les propostes dels partidaris del Brexit, de Donald Trump i els moviments d’extrema dreta europea opten per la regressió del sistema.
Estem davant una tendència a pitjor, que pot esdevenir irreversible? Hem d’abandonar avançar cap a un sistema de democràcia liberal a escala global, que garanteixi les llibertats personals i col·lectives, la tolerància i el progrés social solidari? Vull creure que no. La realitat ensenyarà que la regressió i l’aïllament són font de major conflictivitat, patiment i injustícies. Els ciutadans acabaran comprovant que només una reforma radical del sistema actual, centrada en l’interès just dels ciutadans pot oferir un futur de progrés.
