A la societat catalana sempre hem tendit a organitzar-nos per tirar endavant projectes que interessen als que hi participen. Si mirem molts anys enrere trobem les corals, els grups de teatre o, a diferent nivell, les cooperatives, entre d’altres que sovintejaven a casa nostra. La guerra i la llarga etapa franquista van esmicolar molts d’aquests projectes i en van esborrar les traces.
Justament per lluitar contra aquesta pèrdua d’identitat, l’any 1961, es creà una altra d’aquestes entitats, Òmnium. El reduït nucli que van iniciar cinc prohoms barcelonins és avui una força indiscutible de la societat civil catalana que, amb més de 31.000 socis d’arreu del país, suposa un referent en tot allò que es relaciona amb la llengua, la cultura i la nació catalanes. Diversos centenars de persones que formen els equips directius locals i el nacional esmercen temps i esforços endegant tota mena de projectes per enfortir la llengua, reforçar la cohesió social i ajudar a caminar cap a un estat propi. I tot això amb la complicitat de la resta d’associats. Molta feina arreu del territori!
Darrerament la nostra societat, cansada d’imposicions i maltractaments, ha tornat a unir-se per un gran projecte, aquesta vegada únic i general a tot el país: aconseguir la independència. Durant més de dos anys van bullir les consultes. A petits municipis i grans ciutats grups de voluntaris informaven, recollien vots i anaven escampant el convenciment que era possible aconseguir-la. Avui, resultat de tot allò, tenim una gran organització popular, l’Assemblea Nacional Catalana. En mig any, des de la seva constitució el març, ha estat capaç d’omplir els carrers de Barcelona i marcar el ritme de la política. Ara, mentre els polítics reaccionen, treballa a peu de carrer per eixamplar la majoria social favorable a la independència. És només des de la mobilització unànime que podem aconseguir l’objectiu, i sabem que hi estem arribant.
