Tiana Negra, cinc anys entre mestres

Text: Sebastià Bennasar  // Foto: Núria López
849

El festival Tiana Negra, dedicat a la novel·la negra en català, acaba de celebrar la seva cinquena edició amb un èxit de públic que el consolida com un esdeveniment cultural de referència. Més d’un milenar de persones ens han fet confiança un cop més al llarg d’un cap de setmana i la seva presència, juntament amb la qualitat dels ponents i dels conferenciants fan que aquesta cita amb la novel·la negra en la nostra llengua esdevingui cada any més i més profitosa.

Enguany hem pogut gaudir de la combinació de moltes activitats que ens han mostrat una panoràmica important de la novel·la negra en la nostra llengua. Andreu Martín va rebre l’homenatge que es mereixia i que li devíem d’alguna manera. No només perquè ara mateix és el degà de la novel·la negra en català a casa nostra –en castellà se li ajuntaria en Juan Madrid, en Julián Ibáñez i pocs més– sinó perquè malgrat tot la seva ambició literària continua intacta i això és un exemple per a tots.

Al sofà es van sotmetre a interrogatori alguns dels autors més consagrats del gènere avui en dia: Rafael Vallbona, Lluís Llort i Jordi de Manuel; així com el comissari del festival germà del de Tiana, el Vi fa Sang, a L’Espluga de Francolí, en Salvador Balcells. Els tres primers són la constatació del present magnífic pel que fa a la producció del nostre gènere, mentre que Balcells ha representat sempre un dels somnis de Tiana: ser un model exportable de creació de cultura arreu del territori.

I crec que la nostra cloenda internacional, amb en Flavio Soriga, va ser espectacular. Sobretot perquè sobre l’escenari es va poder veure en acció també l’Àlex Martín, director de Crims.cat i assagista negre per excel·lència i el traductor Pau Vidal. Tota la cadena tròfica en un sol espai: l’autor, el traductor, l’editor i estudiós i els lectors. No es pot demanar res més. Bé, sí, que l’any que ve hi torneu. I ens ajudeu a superar els 212 llibres venuts enguany. Una xifra boníssima. Però que és l’única que realment volem superar.

COMPARTIR