La realitat de la situació econòmica a Espanya no ofereix dubtes. Tampoc a Catalunya. Ni del paper que ens fan jugar. Les xifres del dèficit fiscal són evidents. Durant els anys de bonança aquest coneixement es podia emmascarar; ara, difícilment. Hi ha diferències a l’hora de determinar-ne els responsables i establir solucions, però és un fet.
Ara especulem sobre els efectes per Catalunya d’una major intervenció europea. Som i volem seguir sent Europa i de fet, sortosament, som economia europea. A un país eminentment industrial i industriós pensem que la intervenció ens ha d’afavorir perquè les solucions que ens calen són racionals i esperem que un funcionari comunitari o un d’alemany siguin més pragmàtics.
Però també ho pensem per raons polítiques, ja que no confiem en Espanya. Tots els intents fins avui per trobar un marc còmode per Catalunya han fracassat. Per a Espanya, a més, l’assumpte està tancat i aquí no podem pensar que el reobrirà i el solucionarà un funcionari europeu.
Preveiem també la possibilitat de sumar majories per demanar un pacte fiscal just. Hem de tenir ben present quins són els interessos de cada actor. Fem-ho, si us plau, amb un cert sentit de la realitat i tenint present que a Espanya aposten perquè no ens posarem d’acord ni en la proposta i que, si ens hi posem, serà a la baixa.
En aquest entorn, cadascú de nosaltres des de les associacions i des de tot arreu hem de seguir sumant esforços i trobant sortides a la situació actual. Hi ha molts àmbits per sota de la macroeconomia i de la política oficial que no poden parar. Cal insistir dia a dia treballant per la llengua, la cultura i el país perquè només la constància i la imaginació de tots pot donar la base suficient per dotar-nos del que un funcionari europeu no ens donarà mai. Com a molt vindrà a fer el recompte.
